Per a tots els gustos

20/3/2010 CONTROVERTIDA NORMA PER FRENAR LA INSEGURETAT |DESARMAMENT DE JOGUINA

Veneçuela prohibeix per llei la venda de joguines i videojocs bèl·lics i violents

• El sector critica la mesura i insta el Govern a retirar dels carrers les armes de veritat

El 2009 es van cometre a Veneçuela 16.000 homicidis: 54 per cada 100.000 habitants, xifra set vegades més gran que el nombre de casos fixat per l’Organització Mundial de la Salut per declarar una epidèmia. L’assassinat és la tercera causa de mort entre els veneçolans en general i la primera entre els joves.
Preocupades per la situació, les autoritats han decidit intervenir en l’assumpte: a començaments de març va entrar en vigor una llei que prohibeix la venda d’armes de joguina. La norma preveu multes que oscil·len entre 11.000 i 22.000 euros per als que promoguin la compra o l’ús de joguines o videojocs bèl·lics i penes de presó de fins a cinc anys per a les persones que importin, fabriquin o venguin aquests productes.
No hi ha claredat sobre quines són les joguines i videojocs prohibits. La llei defineix les joguines bèl·liques com aquelles que semblen armes reals, però també comprèn les que «tot i no promoure una situació de guerra, estableixen un medi de joc que estimula l’agressivitat o la violència», cosa que difumina l’àmbit d’aplicació de la norma. Els videojocs bèl·lics també són considerats de forma genèrica com «aquells que continguin informacions o simbolitzin imatges que promoguin o incitin a la violència o a l’ús d’armes».
Segons va explicar en roda de premsa el diputat Wilmer Iglesias, coredactor de la llei per a la prohibició de videojocs i joguines bèl·liques, aquesta concerneix exclusivament els que se centren en la violència, en l’agressió i en l’ús d’armes de foc que tenen com a objectiu la destrucció d’un altre ésser vivent.
Als llimbs
La Cambra de Joguines, Esports i Recreació ha proposat la creació d’un ens que determini si una joguina és considerada bèl·lica o no per evitar que la norma s’apliqui de forma subjectiva.
La confusió generada per la interpretació de la llei és palpable entre els responsables de les botigues de joguines. Adolfo Vergara, encarregat d’una botiga ubicada en un centre comercial de l’est de Caracas, considera que el seu negoci no s’hauria de veure afectat per la nova llei, ja que ven fonamentalment peces de col·lecció. «Seria absurd que les prohibissin», afirma al referir-se a reproduccions a escala que imiten històrics avions, tancs i vaixells de guerra.
Encara que està d’acord a limitar la venda de videojocs bèl·lics, Vergara es mostra escèptic sobre el possible efecte benèfic de la nova llei davant l’auge de la violència a Veneçuela. «Haurien de començar a desarmar la gent al carrer», comenta.
A la botiga de joguines que, des de fa més de 30 anys, regenta Alicia de Garcés a la caraquenya urbanització de Chacao, s’han pres algunes decisions: s’han retirat totes les peces que simulen ser armes reals abans de l’entrada en vigor de la norma. Garcés està d’acord amb la prohibició dels videojocs bèl·lics, però qüestiona la possibilitat que la llei afecti les joguines de petita escala i les armes de ficció com les pistoles o espases de raigs làser de La guerra de les galàxies.

Violència real i fictícia

Jorge Terán, encarregat de la secció de videojocs d’un conegut cibercafè del Centro Comercial Sambil, protesta per l’aparentment unànime condemna contra els videojocs bèl·lics. «Aquesta llei és ridícula i no té cap fonament, ja que la violència en la societat es mantindrà mentre no es prenguin mesures contra la inseguretat als carrers», assegura.
Malgrat el seu desacord, les prestatgeries de la botiga han estat purgades de jocs com Mortal Kombat, San Andreas o Dragon Ball, considerats violents però també molt rendibles. «Eren els que més es venien», comenta Terán, que lamenta la previsible caiguda en els ingressos de la botiga.
El retret del venedor coincideix amb la visió que té sobre la nova llei el sociòleg Roberto Briceño León, que des de l’Observatori Veneçolà de la Violència ha recalcat que el Japó, país on tenen el seu origen una gran part dels videojocs més populars, presenta una taxa d’homicidis 100 vegades menor que Veneçuela.
«En els videojocs hi ha un món de fantasia, i la gent normal sap diferenciar entre la realitat i la fantasia. Això és una gran superficialitat», afirma Briceño, que reclama al Parlament que aprovi una verdadera llei de desarmament.

20/3/2010 LA RODA

Sant Romero d’Amèrica

Ala catedral de San Salvador hi ha enterrat un home amb una bala al cor. Dimecres que ve, dia 24, farà 30 anys que el van matar. Es deia Oscar Arnulfo Romero i va ser arquebisbe de San Salvador. Aquests dies la seva tomba rep moltes visites. Alguns són turistes atrets per la història i el personatge, altres, la majoria, són salvadorencs que van a pregar per la seva ànima, a parlar amb ell i a fer-li peticions. No tinc gaire informació sobre com es fan els sants. Sobre quines són les claus que fan que el Vaticà elevi una figura determinada als altars. No sé que és el que pesa més, si la vida que ha portat o la mort que ha tingut. El tret que va acabar amb la vida de monsenyor Romero li va disparar un franctirador contractat per l’extrema dreta. El van matar mentre feia missa i, en certa manera, el van matar perquè feia missa. Perquè monsenyor Romero no separava el compromís religiós del compromís social i polític de denúncia de la pobresa i la desigualtat. Per això el van matar, perquè va assenyalar l’Exèrcit i el Govern com els màxims responsables de la violència i la injustícia que en aquells temps patia El Salvador. Han hagut de passar 30 anys i ha hagut d’arribar al poder un president d’esquerres perquè el govern d’aquell país accedeixi a investigar l’assassinat.
No sé quant de temps haurà de passar perquè el Vaticà escolti les moltes veus i peticions que demanen la canonització de Romero. Fa anys, per començar un procés d’aquest gènere, s’havia d’esperar com a mínim 50 anys. Ara sembla que es pot anar molt més ràpid, si prenem com a exemple el cas del fundador de l’Opus Dei. Però em temo que els factors ideològics i el poder d’influència, no dels sants, sinó dels seus devots, són un element determinant. Però no importa. Al marge del que pugui decidir el Vaticà, els que demanen que el facin sant ja el consideren com a tal. Ho diu la gent que aquests dies el visita a la catedral, ho diu Pere Casaldàliga quan s’hi refereix com a sant Romero d’Amèrica i ho va dir el dia del seu funeral un altre màrtir llatinoamericà, Ignacio Ellacuría, quan va afirmar que amb Romero, Déu havia passat per El Salvador.

EL MEU COMENTARI:

Monsenyor Óscar Arnulfo Romero va ser salvatgement assasinat quan feia Missa, fa trenta anys, i va fer per les persones humils molt més que no pas els que tant presumeixen de bons cristians.

I sobre allò de prohibir a Veneçuela les joguines violentes i bèl.liques, n’estic d’acord que també n’hi ha que eliminar les pistoles que hi ha al carrer, que no son cap joguina. Seria una bona idea si no tingués una demagògia amagada.