“Carla Bruni sempre em va agradar com a personalitat i crec que podria ser una bona actriu. El fet és que no puc abusar amb massa ànsia del seu temps per la seva particular posició a França. Però la veritat és que m’agradaria dirigir-la en un film”, va assenyalar el cineasta de Nova York.

Abans de començar el rodatge d’aquesta pel lícula, a qui la pròpia Bruni va donar un «sí» públic en declaracions a una televisió francesa el passat novembre, Allen té al davant els compromisos musicals amb la seva banda, la New Orleans Jazz Band, que el pròxim març 30 tocarà al prestigiós teatre “La Fenice” de Venècia i que realitzarà un tour europeu que la portarà també a Barcelona.

Sobre aquest aspecte de la seva carrera artística, el cineasta nord-americà es va mostrar molt modest, assegurant que el seu amb el clarinet és una “radical absència de talent”.

“No ho dic amb falsa modèstia: sóc de veritat un aficionat i no tinc res d’oïda. Els meus companys, per estar al mateix temps amb mi, han de reduir les seves pròpies aptituds i tocar en mode més primitiu del que són capaços de fer, perquè segueixo sent un aficionat “, va comentar Allen.

“Moriria de fam en una setmana si hagués de treballar com a músic sense ser una celebritat cinematogràfica”, va sentenciar el director. L’any en què complirà els 75 anys d’edat, el 2010, el director de cinema té clar que “la vida és breu, dolenta i gratuïta”.

“El nostre planeta està assetjat per catàstrofes i desventures i jo no crec en res, és més, trobo la religió perniciosa, instrumentalitzada per la política, transformada en una cosa que no té res a veure amb qui es pregunta sobre Déu i sobre la seva absència”, va incidir Allen. “És com si visquéssim aguaitat per un assassí que abans o després aconseguirà arribar-: correm tots cap a un final inexorable”, va afegir.

Sobre el seu últim film, “You will meet a tall dark stranger”, rodada a Londres l’any passat i amb la participació de l’actor espanyol Antonio Banderas, Allen va dir que és una “història dramàtica, però també irònica”.