Cultura i comunicació “Aquesta situació canviarà aviat perquè el govern local té previst aprovar una llei que obliga a doblar almenys la meitat de les pel·lícules de fora de la Unió Europea al català”. L’article, signat per John Tagliabue, recorda l’intent de solucionar el problema del 1998 i cita Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, i els arguments econòmics que ha utilitzat per oposar-se a la llei: “Els bancs no donen préstecs, les empreses tenen problemes i els nois miren les pel·lícules als mòbils. Com podem pagar això?”.
The New York Times situa la polèmica en un context més ampli: “Amb un gran flux d’immigrants cap a la pròspera Catalunya –aproximadament 1 milió dels 7,3 milions d’habitants són nouvinguts–, la regió ha estat lluitant per mirar de mantenir el que es considera la seva ànima. La llei és, però, el darrer intent de fer valer la llengua i la cultura catalanes encara amb història pròpia, poetes i escriptors”.
L’article també fa parlar el conseller de Cultura, Joan M. Tresseras: “Nosaltres creiem que necessitem una cultura cinematogràfica més diversa, un ventall de possibilitats més ampli”.
Un altre que dóna la seva opinió en el reportatge del New York Times és Joan Antoni González, secretari general de la Federació Catalana de Productors Audiovisuals, que creu que el Parlament “acabarà suavitzant la llei per a les majors”.
