Per a tots els gustos

La vida és molt complexa (ja ho deien també els grans François Truffaut i en Woody Allen)

Tres dies després de la nevada a Catalunya, encara n’hi ha gent sense llum

11/3/2010 Edición Impresa NOU COP DE L’HIVERN|LA RESPOSTA DE LES COMPANYIES

Girona clama contra la lentitud de les elèctriques a reparar l’apagada

El Govern confia en la paraula de Fecsa-Endesa que avui el subministrament es restablirà del tot

L’excepcionalitat de la nevada fa improbable que prosperin les reclamacions dels afectats

CRISTINA BUESA
BARCELONA
El cabreig és monumental. I no els falten raons. Acumulen 48, 50, 52 hores sense subministrament elèctric. Hi ha qui ha d’anar a comprar a peu perquè el cotxe està al garatge i no pot obrir la porta amb el comandament a distància. Comprarà aliments, sí, però pocs perquè la nevera tampoc funciona. Això si porta diners a sobre, perquè ni els caixers ni les targetes de crèdit funcionen. Els nens no poden anar al col·legi. La gent gran no es pot acostar als ambulatoris perquè aquests només atenen les urgències. Ni telèfon fix, ni internet, ni mòbil. Cues interminables a les gasolineres. El subministrament d’aigua interromput perquè no es poden activar les bombes de les depuradores. I, si es té aigua freda, dutxar-se amb temperatures sota zero no és el més recomanable.
Els comerços, tancats. Igual que la indústries perquè, a més a més, els generadors tampoc donen la potència suficient per posar en marxa la maquinària. Després de l’impacte del primer moment, una vegada s’han netejat les carreteres de la nevada de dilluns, milers de veïns de les comarques de Girona es pregunten com pot ser que passin dos dies, tres, sense que ningú resolgui la falta d’electricitat.

L’ACCIÓ DEL GOVERN
Sis expedients (informatius) oberts

El director general d’Energia i Mines, Agustí Maure, va sostenir ahir que el Govern «ha pressionat» Fecsa-Endesa perquè actuï amb celeritat. No va ser capaç de precisar què hauria passat si la Generalitat no hagués aplicat aquesta vigilància sobre la companyia. Un condescendent Maure, home experimentat en el terreny energètic tant en l’àmbit públic com en el privat, va sostenir que l’empresa elèctrica havia posat tots els mitjans al seu abast per tractar intentar restablir la normalitat entre els 100.000 clients que hi havia ahir a primera hora, que posteriorment es van convertir en 50.000 i que la mitjanit passada havien de baixar fins als 20.000. Avui hauria d’estar tot resolt.
Mentre això passa («m’he de creure les previsions de l’elèctrica», va confessar el responsable d’Energia i Mines), el Govern ha obert sis expedients informatius a totes les empreses implicades en l’apagada, tant les de transport (Red Eléctrica de España) com les de distribució (Fecsa-Endesa, principalment, però també Bassols i Agri-Energia, entre altres). Però fins que no es recuperi la normalitat als 56 municipis que ahir encara seguien sense subministrament, l’Administració catalana no decidirà si els converteix en expedients sancionadors i multa les companyies.

EL REMEI PROVISIONAL
275 generadors a les àrees afectades

Els que tenen moltes ganes que les elèctriques paguin pel que ha passat són els alcaldes de les quatre comarques més afectades (Alt i Baix Empordà, Gironès i Selva), que van protestar ahir amargament davant de qui els va voler escoltar. No són només els 50.000 abonats que comptabilitza l’empresa, ja que s’estima que de cada client en pengen almenys 2,5 persones de mitjana. O sigui, que més de 125.000 gironins miren de sobreviure des de dilluns passat a les cinc de la tarda en unes condicions nefastes. Però a Lloret de Mar (Selva), per exemple, aquesta xifra salta pels aires, ja que la població és superior per la seva condició turística.
No obstant, ahir al migdia era molt complicat descobrir grups electrògens que solucionessin temporalment la situació. Un portaveu de Fecsa-Endesa va assegurar que a tota la zona afectada se n’havien desplegat fins a 163. La direcció general d’Energia va anunciar que avui n’hi haurà 275, una xifra considerable tenint en compte que en l’apagada de Barcelona del juliol del 2007 se’n van activar 156.
Les diferències entre tots dos casos són enormes, ja que la dispersió de les vivendes a les urbanitzacions de Castell-Platja d’Aro o Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) no té res a veure amb la concentració dels edificis dels barris de la capital catalana, on un sol generador –que aporta entre 500 i 1.000 quilovolts– proveïa més població. Molts d’aquests aparells es podrien mantenir durant diverses setmanes a Girona.

QUEIXES SENSE FUTUR
Convidats a reclamar davant de Consum

Barcelona. L’apagada de Barcelona va ser un tema recurrent ahir. El volum d’abonats va ser una mica superior (323.337) al d’aquests dies (220.000) però els motius pels quals la capital catalana es va quedar a les fosques, atribuïble a parts iguals a REE i Fecsa-Endesa per un estat deficient de la instal·lació, són diametralment diferents. Aquesta és una de les claus per aventurar el futur que tindran les més que justificades reclamacions dels damnificats.
La llei del sector energètic adverteix que només en els casos de «força major», és a dir, quan es produeixen circumstàncies excepcionals (un adjectiu que s’ha repetit de manera insistent des de dilluns al referir-se a la gran nevada), els clients tenen dret a una compensació econòmica. Fonts coneixedores de la normativa es van mostrar pessimistes sobre la resolució d’aquestes queixes. Tot i això, Agustí Maure va convidar els afectats a presentar la corresponent reclamació davant de l’Agència Catalana de Consum. I ja es veurà què passa.

UNA NORMATIVA CORRECTA
Torres adequades per al lloc on són

Una de les sensacions més angoixants, a més de veure com es podreixen els aliments al congelador o com s’ha de canviar de vida pel fet d’estar sense llum, és observar la fragilitat de les mastodòntiques torres d’alta tensió. La trentena d’estructures doblegades com si fossin de plastilina «no és normal», va admetre el director general d’Energia. No obstant, Agustí Maure va recordar, conciliador, que tampoc ho és que nevi a la cota zero. Per això va opinar que no cal modificar-ne el disseny ni canviar la normativa que ho ordena.
«No és el mateix posar una torre a les Terres de l’Ebre que a la plana de Vic», va assegurar, per després dir que les tensions físiques d’aquestes grans estructures d’acer, el tipus de material o els aliatges es decideixen en funció de la meteorologia habitual a
la zona.
Els expedients informatius que ha obert la Generalitat valoraran també aquestes circumstàncies i per fer-ho tindran en compte els informes del Servei Meteorològic de Catalunya, entre d’altres, per valorar l’excepcionalitat dels fets.

LA METEOROLOGIA
Uns inicis de març amb rècords de fred

Tal com va succeir dilluns, no és excepcional que al març s’arribi a les gèlides temperatures d’ahir, però no hi ha dubte que es tracta d’un fet molt poc habitual. Per exemple, a l’observatori Fabra de Barcelona, que compta amb una de les sèries ininterrompudes més llargues d’Espanya, ja que es remunta al 1913, únicament en dues ocasions s’havia arribat al març a una mínima més baixa: ahir van ser -2,5o, davant els -3,4o del 1993 i els -3,9o del 1971, segons va informar el Servei Meteorològic (SMC-Meteocat). Un terç de les estacions de l’SMC (37 de 116) mai havien tingut un març més fred, tot i que s’ha de tenir en compte que la majoria són joves observatoris amb només una dècada de vida. A Barcelona no va arribar a ser el matí més fresc de l’any perquè els mesos de gener i febrer van estar carregats de fred, però sí que ho va ser a Olot, Ribes de Freser i Moià, entre altres localitats, totes amb el mercuri per sota de -10o. En previsió que la matinada passada encara fos una mica més gèlida, l’SMC va emetre un avís per onada de fred.

A. MADRIDEJOS

EL MEU COMENTARI:

La nevada va agafar a tothom de cop i volta. El més trist és que la gent que encara no té electricitat, i ja son tres dies, no pot fer les seves coses quotidianes bàsiques.

Esperem que amb això, hi hagi més recursos perquè no passi novament al futur, o almenys, els efectes siguin menors.

A Madrid, amb la nevada del 9-1-2009, que va paralitzar tot, ja van haver de crítiques grosses, però aquest any van actuar amb més previsió.