3/2/2010
ANIVERSARI D’UNA AL·LOCUCIÓ HISTÒRICA
Sud-àfrica honra el discurs de De Klerk que va posar fi a l’apartheid
• L’expresident és homenatjat als 20 anys d’anunciar l’alliberament de Mandela
- Frederik De Klerk, ahir, recordant el seu històric discurs davant el Parlament de fa 20 anys. Foto: AFP / RODGER BOSCH
JOHANNESBURG
L’anunci va ser rebut amb crits de «traïdor» per alguns diputats que representaven el sentiment de bona part de la població blanca d’aquella època, que considerava Mandela ni més ni menys com «el capità dels terroristes».
La data va ser recordada ahir amb tota la pompa a Sud-àfrica, amb declaracions d’alt nivell i actes oficials. I no és estrany, ja que va significar el principi del final d’un dels règims més opressius del segle XX, en què el racisme estava institucionalitzat, i l’inici del camí de Sud-àfrica cap a la democràcia.
Tony Weaver, present en aquell moment com a corresponsal de la televisió pública canadenca, recorda la sorpresa que va causar aquesta declaració. «Suposàvem que hi hauria una declaració impactant, però pensàvem que seria una cosa més vaga. Realment no ens imaginàvem que seria d’aquesta magnitud». Una sorpresa més gran, si pot ser, perquè es tractava de la primera intervenció oficial de De Klerk com a president després de la dimissió fulminant del seu predecessor, Pieter Willem Botha, que va patir una apoplexia.
Amb una economia en declivi a causa de les creixents sancions internacionals, un país en permanent estat d’emergència i després d’anys de negociacions secretes amb el CNA, era del tot obvi que tard o d’hora el règim de l’apartheid havia de prendre una decisió, però va caldre que Botha cedís pas a De Klerk perquè es fes efectiva.
UN VALENT / «Ara pot semblar natural, però ens hem de remuntar a fa 20 anys per arribar a entendre el valor d’aquestes paraules», apunta Weaver. Un reconeixement que a De Klerk li ha arribat del mateix secretari general del CNA, Gwede Mantashe, que ahir, en una declaració oficial, afirmava que «no tenia gaires opcions, però això no treu que va ser un valent».
De Klerk va fer ahir una conferència recordant la importància de la data. «El discurs de fa 20 anys va evitar una catàstrofe», va afirmar. «Els nou dies que van passar entre el meu discurs i l’excarceració de Nelson Mandela, l’11 de febrer, van canviar Sud-àfrica per sempre», va afegir. De Klerk va compartir el 1993 el premi Nobel de la pau amb Mandela, que un any després, el 1994, es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica.
Com la transició al nostre país, però millorada. I ves per on, en Nelson Mandela, que com diu l’article d’El Periódico, aleshores considerat encara un terrorista, ara és símbol sense cap taca de la pau, respectat per tothom i ara amb una pel.lícula, “Invictus”, que mostra la seva humanitat (en Morgan Freeman és candidat a l’Òscar per aquest paper).
La meva admiració per en Nelson Mandela, un gran home, tot i que algunes idées seves no pugui compartir-les del tot.

