En l’habitual tendència del famoseig en aquest país, i més pel vessant tràgic, hi ha dos personatges que van esdevenir una mena d’icona amb influència en la gent, és a dir, que fins i tot poden fer que s’imitin els seus costums o gustos com a robots. No només hi és l’inefable Belén Esteban. Em refereixo al Jesús Neira i al Juan José Cortés.
El primer és famós per haver intentat defensar a una dona apallissada per la seva parella, i que ell va rebre una pallissa de mort d’aquest home, quedant en coma durant setmanes i amb seqüel.les per a tota la vida, ara. El segon pel salvatge assassinat de la seva filla petita. Però hi passa que s’han destapat amb desitjos i exigències totalitàries, que a un altre país europeu serien vistos com a éssers perillosos o indesitjables, ja que els seus presumptes valors morals xoquen frontalment amb la societat més avançada europea, del tot diferent de la que ells defensen.
Vegem: en Neira defensa una estrambòtica societat en què, entre d’altres ridiculeses, els partits polítics que no combreguin amb la seva idea quadriculada de la mateixa hi deuen ser il•legalitzats tot seguit. Des que va sortir de l’Hospital va rebre elogis per la seva actitud cavalleresca, però després ha anat degenerant fins esdevenir un personatge perillós per a l’honesta societat, vull dir la que és tolerant, no és gens rancorosa ni envejosa ni es creu Déu, com a ell. I en Cortés, ara s’erigeix en defensor de la justícia gairebé a l’estil americà, encara que sense arribar a l’exigència de la instauració de la pena de mort, cosa inconcebible a Europa. Ha arribat a exigir la cadena perpètua. Per aconseguir el que es proposa, hi entra al PP, partit que presenta com l’únic capaç per fer un Codi penal “adient”.
No cal arribar a extrems que tant mal han fet, no només en aquest país sinó al món sencer, i això que no hem arribat a veure gent a l’estil Charles Bronson o Chuck Norris, és a dir, que es prengui la justícia per la seva mà i a sobre hi apareguin com a herois. Fixeu-vos que en Neira ha arribat a dir que vol treure’s un permís d’armes, per sentir-se amenaçat i perseguit. Algú tan visceral i extremista com a ell seria un perill públic amb una arma a la mà. El més pitjor encara és que la ultradreta, em refereixo a la mediàtica, la que surt en emissores de televisió que ara tot l’Estat espanyol pot veure-hi ja amb el TDT, l’ha fet ja una icona i polítics com l’Ana Botella, dona de “l’innominable”, o del “petiso mal fet” (com el defineix una amiga meva argentina), el presenta com “qui fomenta valors que cal exaltar, a una societat”.
Si fóra allò de defensar a la gent maltractada, perfecte, però si ara surt com un extremista i un fanàtic, no és exemple gens ni mica. I en Cortés… fanatisme religiós no demostra pas, és representant de l’Església Evangèlica, és a dir, protestant, que ja va patir la persecució de la Inquisició fa segles, però si surt ara de gent competint a veure qui és més puritana o “decent”, no em serveix gens. Gens.
I encara diré més: la meva exnòvia, que va patir fa un any i mig la tràgica mort del seu fill adolescent, mai no aclarida del tot, vol que es faci justícia i s’hi pugui esbrinar si ell va morir assassinat o no, però no vol odiar el possible assassí, ja que això no li tornaria al fill mort, i el rancor no li agrada ni el serveix gens. Ella treballava a un Banc, no ha pogut tornar a treballar des de llavors. Però no va manant a la presó a qui no pensin com ella ni demanant penes de mort. Aquest és un país civilitzat, no pas el salvatge Oest de les pel•lícules d’en John Wayne. Si amb exemples com aquest la dreta vol tornar al poder… quin lluny queda la dreta civilitzada dels Winston Churchill, Konrad Adenauer o el general Charles De Gaulle.
