Per a tots els gustos

15/11/2009 LENT RENAIXEMENT D’UN EIX BARCELONÍ

El Molino avança les obres com a punta de llança del nou Paral·lel

• L’antic Teatre Espanyol renaixerà a finals de febrer amb ‘La nit de Sant Joan’ de Dagoll Dagom

• El mític cabaret obrirà a la primavera, mentre que l’ajuntament encara no té projecte per a l’Arnau

El Molino ja s’aguanta sol. Els que passegen sovint per l’antigament canalla i ara, de moment, lànguid Paral·lel deuen haver notat que fa uns dies les obres del cèlebre cabaret presenten un aspecte diferent. La desaparició dels grans cubs de formigó que aguantaven l’antiga façana mentre pujava sense pressa però sense aturar-se el nou edifici –«el més intel·ligent del moment dedicat a l’espectacle pel que fa a l’equip escènic, la il·luminació, el so i la regulació de la temperatura», segons fonts de la Fundació El Molino (FEM)– ha deixat al descobert una impressionant bastida. Lluny de la impressió que es pot tenir a primera vista –com a mínim per a uns ulls no experts en arquitectura–, es tracta d’un bon senyal. L’obra avança segons estava previst i l’abans fràgil façana de l’antic El Molino –provisionalment sense aspes per evitar possibles danys– ja no necessita suports. L’edifici ja està (gairebé) preparat per tornar a acollir a les seves entranyes gent d’aquí i d’allà en un nou Paral·lel, on no vol ser un «bolet aïllat», sinó el símbol d’un renaixement global del Broadway barceloní.
En la seva reobertura, prevista per a la primavera, El Molino substituirà les contaminants llums de neó que en temps passats van fer brillar l’avinguda que uneix el port amb la plaça d’Espanya per una impressionant pantalla de leds, modernes bombetes de baix consum. I és que aquest nou Paral·lel busca evocar l’esperit canalla de principis del segle XX, però adaptat a les necessitats del XXI. És més, el respecte pel medi ambient és una de les prioritats del projecte ideat per Elvira Vázquez, presidenta de la FEM.

UNIR ESFORÇOS // A pocs metres d’El Molino, encara que a l’altra vorera, la que pertany a Ciutat Vella (el Paral·lel cus Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample), la segona quinzena del mes de febrer del 2010 es reobrirà l’antic Teatre Espanyol, posteriorment Studio 54 i durant els seus últims anys de vida Scenic. I ho farà convertit en ARTeria Paral·lel. La sala tornarà a la vida amb tres anys de retard sobre la data anunciada en el seu dia, quan la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) va guanyar el concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per gestionar la sala, el 2006.
A part de teatre, la sala ARTeria Paral·lel està pensada per acollir concerts i circ. Un ús molt diferent del que l’esperava abans de l’expropiació municipal, quan un empresari pretenia convertir-la en un gran prostíbul (el local té una superfície de 2.500 metres quadrats), cosa que preocupava moltíssim els veïns. L’espectacle encarregat d’inau
gurar la nova etapa del recinte –que el mes d’agost es va anunciar que es reobriria durant la tardor però que finalment s’haurà d’esperar fins al mes de febrer– serà La nit de Sant Joan, de Dagoll Dagom.

EXPROPIACIÓ O COMPRA // Del teatre Arnau, la tercera pota en què s’esperava sostenir el ressorgiment del Paral·lel, no se’n sap res. L’expropiació o compra del local per part de l’ajuntament ni s’ha produït ni, de moment, s’espera que es produeixi. Encara no hi ha projecte i, segons fonts municipals, «el tema està molt verd».
El que sí que sembla que està a punt és el concurs d’idees per a la reforma en profunditat del passeig, prevista per al pròxim mandat municipal. En ple debat sobre com ha de ser la consulta sobre la Diagonal, l’ajuntament convocarà el concurs per a la reforma del Paral·lel abans que acabi l’any. Es tractarà de fer un diagnòstic de la situació actual dels diversos àmbits del passeig (comercial, cultural, urbanístic…) i presentar propostes per dinamitzar-lo.
De moment, i mentre arriba l’esperada gran reforma de la via, que va per llarg, l’ajuntament barceloní té el compromís d’acabar les obres de la plaça de la Bella Dorita –que se situa justament al davant d’El Molino–, abans que acabi l’any. La resta, ja es veurà.

Cal a Barcelona recuperar les zones que van ser el seu prestigi arreu del món, com fa Paris amb les seves. No serà pas com abans, és clar, ja no n’hi ha la mateixa gent dels anys 1920, però culturalment ens cal.