Per a tots els gustos

9/7/2008 PROTESTA SIMBÒLICA AL CENTRE DE ROMA

L’oposició a Berlusconi surt al carrer per primera vegada

• El PD de Veltroni no es va sumar a l’acte, que va reunir unes 15.000 persones

Roma va ser escenari ahir del primer acte públic d’una part de l’oposició contra el Govern de Silvio Berlusconi i les lleis que ha començat a aprovar, que els progressistes consideren més orientades a favor de la seva persona que al bé general del país. Unes 15.000 persones van participar en un acte simbòlic, que havia de ser l’equivalent a un girotondo (rotllana), la fórmula inventada durant l’anterior Executiu de Berlusconi (2001-2006), que consistia en el fet que els manifestants envoltessin els palaus del poder i formessin una mena de sardana.
No obstant, la principal força de l’oposició progressista, el Partit Democràtic (PD) de Walter Veltroni, no va participar en la rotllana romana i ha citat els seus seguidors per al mes d’octubre “després d’haver recollit cinc milions de firmes de protesta”, com ha anunciat aquests dies. Aques-
ta presa de distància ha estat interpretada com un desig de no barrejar-se amb “una oposició que, quan crida, fa un favor a Berlusconi”.
L’acte va consistir en una sèrie de discursos pronunciats a la cèntrica plaça Navona. Van parlar Antonio Di Pietro, líder del partit Itàlia dels Valors, a l’oposició; el filòsof i escriptor Paolo Flores d’Arcais, director de la revista Micromega, i el carismàtic Pancho Pardi, animador del naixement del PD. A través d’un vídeo també va prendre la paraula l’escriptor Umberto Eco, que va dir que “quan la majoria sosté que té sempre raó i la minoria no s’atreveix a reaccionar, la democràcia està en perill”. També hi va intervenir Rita Borsellino, la germana de Paolo, jutge assassinat per la Màfia el 1993.

IMPUNITAT
“El Govern vol la impunitat total per als crims de qualsevol tipus, per salvar els criminals i els seus amics”, va dir D’Arcais, en referència a una de les lleis del Govern que pretén suspendre per un any uns 100.000 processos en curs, entre els quals n’hi ha un contra Berlusconi.
Va presidir la trobada un gran cartell amb l’article 3 de la Constitució, que afirma que “tots els ciutadans tenen la mateixa dignitat i són iguals davant la llei”. A la plaça, moltes pancartes i samarretes que al.ludien a un Berlusconi-Mussolini i portaven escrites Totes les dictadures sorgeixen en nom del poble. Parem el Caiman demanaven altres, en referència a l’àlies que Nanni Moretti va donar a Berlusconi en una coneguda pel.lícula.

9/7/2008 LES SEQÜELES DE L’ATEMPTAT TERRORISTA MÉS GRAN

Nou revés judicial de la teoria de la conspiració de l’11-M

• Absolts els quatre policies acusats de manipular un informe que apuntava a ETA

• El tribunal censura els pèrits pel seu poc “rigor científic” al tractar de l’àcid bòric

Finiquitat l’últim reducte de la teoria de la conspiració. El PP i els seus mitjans afins van creure que havien trobat en la “manipulació” d’un informe sobre l’àcid bòric la prova definitiva que demostrava que ETA estava darrere de la massacre de l’11-M. No obstant, l’Audiència Provincial de Madrid va desmuntar ahir aquesta hipòtesi a l’absoldre els quatre comandaments policials que van refer l’informe i, per contra, assegurar que la decisió de relacionar etarres i islamistes en virtut de la troballa d’aquesta substància “no té cap rigor científic” i només pretén influir en la investigació i l’opinió pública.
Dues agrupacions de víctimes (AVT i Associació d’Ajuda a les Víctimes de l’11-M) i el sindicat ultradretà Mans Netes demanaven que els quatre màxims responsables de la policia científica fossin condemnats a sis anys de presó per haver “falsificat” un informe de tres pèrits a càrrec seu que incloïa unes observacions que vinculaven ETA i els islamistes perquè en dos pisos francs relacionats amb les dues organitzacions s’hi havia trobat àcid bòric. Era l’única vegada que els defensors de la teoria de la conspiració havien aconseguit fer seure a la banqueta comandaments policials per tapar, naturalment seguint les ordres del Govern, l’empremta d’ETA en la massacre més gran que ha tingut lloc a Espanya.
Però l’Audiència no només absol els acusats, sinó que es mostra especialment crítica amb el pèrit Manuel Escribano per haver-hi inclòs observacions que “s’escapen de l’ortodòxia” d’una mera anàlisi química –que era el que li van encarregar els seus superiors– i entren “de ple en la disputa” sobre la possible vinculació entre els etarres i l’11-M. “No sembla raonable completar la perícia amb especulacions que no tenien cap rigor científic. El fet que aparegués en un pis d’un membre d’ETA una petita quantitat d’àcid bòric, substància que té usos domèstics i que se sol vincular en l’àmbit delictiu amb el tall de droga, no havia d’aportar res a la investigació d’un delicte de terrorisme i en canvi sí que havia de generar confusió i terbolesa en la investigació i l’opinió pública”, assegura el tribunal.

USOS DEL PRODUCTE
Segons l’opinió dels jutges, si Escribano hagués actuat de “bona fe” hauria d’haver ressenyat que no s’han trobat mai vincles entre l’àcid bòric i les bombes. Una dels pèrits que van participar en l’informe va arribar a reconèixer en el judici que la comissaria científica no havia trobat mai aquesta substància com a component d’artefactes però que, igual que s’utilitza per emmascarar l’olor de peus o conservar gambes, també pot servir perquè els gossos no detectin els explosius o per preservar-los.
No obstant, segons la sentència, “no consta cap dada” que acrediti que “la pista de l’àcid bòric” va propiciar alguna línia “fructífera” d’investigació en el procés de l’11-M. Malgrat això, les acusacions van utilitzar la vista oral com una segona instància d’aquell judici, a l’insinuar que les víctimes estan dolgudes perquè les forces de seguretat han entorpit la instrucció, cosa que ha dificultat el coneixement de “tota la veritat”. El fiscal, que va demanar l’absolució dels comandaments policials, els va recriminar per aquesta actitud.

Un lladre i un mentider. Els Berlusconi i Pedro J. Ramírez. No son una altra cosa que això. I intercanviant-se els papers, no els podriem pas distingir. Encara més, si vingués en Napoleó contra ells, m’unia a ell.