Per a tots els gustos

La vida és molt complexa (ja ho deien també els grans François Truffaut i en Woody Allen)

‘The New York Times’ corona la jove cuina barcelonina

8/7/2008 Edición Impresa EL ROTATIU DEDICA UN ARTICLE AL FENOMEN ‘BISTRONÒMIC’

‘The New York Times’ corona la jove cuina barcelonina

 Foto:  SERGIO LAINZ / LAURA GUERRERO / ALBERT BERTRAN
Foto: SERGIO LAINZ / LAURA GUERRERO / ALBERT BERTRAN
Un homenatge a la gastronomia intel.ligent, creativa i a bons preus que ha esclatat a Barcelona. I un reconeixement a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, a les pàgines del qual es va encunyar el terme per definir aquest fenomen: el bistronòmic. The New York Times li va dedicar diumenge una pàgina al seu suplement de viatges. Sota el títol Plats creatius a bon preu a Barcelona, el diari va publicar un exhaustiu article on entrevistava el periodista Pau Arenós, autor de la paraula bistronòmic.
“Petites flors blanques decoren el tàrtar de tonyina a l’auster restaurant Gresca. Al principi creus que és només un adorn, però quan ho proves descobreixes que és all. Les flors són una forma intel.ligent d’afegir gust. És un plat creatiu. Després de tot, això és Barcelona”. Així descriu Lisa Abend, autora del text, la seva experiència al local de Rafa Peña. Hi ha 15 restaurants d’aquest tipus a la ciutat, des d’Àpat, “un dels primers a adoptar la fórmula”, fins a La Mifanera, “que proposa noves versions d’arròs”, o l’imaginatiu Toc. Tots parteixen de la mateixa filosofia: són espais petits i sense decoració per poder posar tota l’atenció en el menjar i en els preus. El New York Times anomena Hisop, d’Oriol Ivern i Guillem Pla, com el lloc més ambiciós d’aquesta nova tendència, Catalina, de Josep Lacambra, i Embat, els dos xefs del qual (Fidel Puig i Santi Rebés) i la maŒtre (Cristina Torras) es van conèixer a Espai Sucre. “Una bona sardina és millor que una llagosta mediocre”. Aquestes paraules són de Ferran Adrià i les va utilitzar el jove Rafael Peña durant una presentació sobre el bistronòmic aquest any. Doncs això, receptes creatives en plena època de crisi. N.S

Almenys tenim una cosa apreciada arreu del món, o més encara del que hi creiem. Ja ho deia el personatge d’en Marc Cartes a la pel.lícula “Animals ferits” de Ventura Pons, en l’escena del seu personatge amb la turista anglesa: “A Catalunya tenim de coses magnífiques i no les sabem apreciar”.

Tindriem que aprendre dels francesos, que saben apreciar el seu de debò.