Per a tots els gustos

7/7/2008 ALTA PARTICIPACIÓ EN EL REFERÈNDUM DEL CAMP NOU

Laporta resisteix per poc la moció però dirigirà un Barça fracturat

• El 60% dels socis van reclamar la dimissió del president del club i la convocatòria d’eleccions

• La junta assumeix la derrota a les urnes, però s’aferra a l’exigu marge favorable per continuar

Un Barça dividit i pràcticament ingovernable és el que dirigirà a partir d’avui Joan Laporta, que ahir va ser sotmès a un espectacular càstig en la moció de censura. El 60% dels votants van subscriure la tesi plantejada pel soci Oriol Giralt, que reclamava el cessament immediat de la directiva del club i la convocatòria d’eleccions, davant el 37% que va advocar per la continuïtat del president blaugrana i la seva junta. El percentatge no va arribar al 66,6% de vots afirmatius necessaris perquè prosperés la moció, i la iniciativa, per tant, no va fructificar.
Laporta i els seus directius s’aferraven ahir a l’exigu marge favorable que tenien per continuar al capdavant de l’entitat fins al 2010. Però a la llotja del Camp Nou, en conso-
nància amb la divisió que ha reflectit el resultat de les urnes, es va iniciar un debat intern entre els partidaris d’esgotar el mandat i els que consideraven que el resultat de la votació era alguna cosa més que un avís. Abans, no obstant, hi va haver aplaudiments i abraçades després de saber-se que s’havien salvat de la destitució popular.

UNA ALTRA MOCIÓ PERDUDA
Però el dictamen de la consulta va ser una bufetada que ningú s’esperava a la junta, tot i que es va començar a intuir al conèixer-se el primer sondeig, de TV-3 i Catalunya Ràdio, que donava un 59% favorable a la moció i un 38,4% partidari de la continuïtat de Laporta. Un resultat invers a la moció que l’ara president va entaular contra Josep Lluís Núñez el 1998. Llavors, l’anterior mandatari va vèncer el plebiscit pel 61,5% dels vots.
El resultat definitiu es va conèixer després de les dotze de la nit, tres

7/7/2008 EL PLEBISCIT BLAUGRANA|UN CLIMA IRRECONCILIABLE

El Camp Nou viu una jornada marcada per la divisió social

• La presència de Núñez i Cruyff va generar tant adhesions com esbroncades

• L’expresident es va emocionar i va denunciar que “s’han omès fets greus”

Democràtic per dins, crispat i desunit per fora. Així es troba el Barça, un club més procliu a l’esquizofrènia i amb els nervis a flor de pell. I sembla que res canviarà, encara que els auguris de Joan Laporta siguin diferents: “Després del vot hi haurà l’efecte que el barcelonisme tornarà a estar unit”, va dir ahir el president.
Però pel que es va poder veure ahir al Camp Nou, la fractura social va tornar a aparèixer amb força. N’hi ha hagut prou amb dos anys sense títols (ja queda lluny aquella rua amb els dobles campions de Lliga i Champions) perquè el cabreig culer hagi emergit sense contemplacions. Naturalment, no són tots, però sí molts. I Laporta ho va poder comprovar al Camp Nou, escenari d’una altra exhibició de sentiment i civisme blaugrana. En això el club segueix sent exemplar.
Cada passeig del president pels voltants de l’estadi va estar acompanyat de crits, crítiques, queixes, però també d’aplaudiments, abraçades i peticions per immortalitzar-se, amb un mòbil o una càmera pel mig, amb el dirigent, que mai va perdre el somriure. I és de justícia dir que, pel gruix d’algun improperi, no era fàcil. “Barça, sí; Laporta, no”, es va convertir en una de les tornades més repetides de la jornada. D’altres li recordaven els seus orígens i la moció contra Josep Lluís Núñez. “¿Ja no te’n recordes, de l’Elefant Blau?”.

LA CREDENCIAL A
Laporta, acompanyat per diversos membres de seguretat del club que mai van impedir que els socis i aficionats s’acostessin al president, també li van recriminar des de la llunyania les llàgrimes de divendres passat en l’acte del Majèstic. “Ploraner”, cridava un home, potser temorós de tornar a un temps en què el president sanglotava tan bon punt obria la boca. Tal com es va poder tornar a veure a la tarda. “S’ha fet molt de mal a la institució. Hauríem de tenir 40.000 milions de patrimoni i diuen que només en tenim 3.000″, va manifestar un aclamat expresident Núñez, amb veu entretallada, és clar, i parlant, com sempre, de l’economia del club. De títols, en els seus 23 anys, se’n van guanyar diversos. De diners, a cabassos. “El soci ha sigut molt generós amb aquesta junta. Hi ha fets molt greus que s’han omès”, va afegir l’expresident.
“Ho has fet fatal”, criticava sense parar un altre seguidor a Laporta, mentre diversos aficionats li demanaven que moderés el to o que, directament, callés. “¿Tu ets soci?, ¡eh! Ensenya’m el carnet”, li exigia un. “Ensenya-me’l tu”, contraatacava.

ÈXIT DE CONVOCATÒRIA
El que ningú podia discutir-li ahir a la directiva és que no fes tot el possible perquè l’assistència del soci fos massiva. Totes les activitats organitzades a l’estadi per atraure la massa culer desbordaven participació, especialment la visita a l’autocar oficial del primer equip i l’entrada al Camp Nou per fer un recorregut amb pilota i xutar a porteria. Era igual que la calor s’intensifiqués i que fins i tot la pluja hi fes acte de presència per uns minuts. Res podia reprimir la il.lusió de trepitjar el coliseu blaugrana i, per un dia, posar-se al lloc dels seus gladiadors.
Un dels moments més tumultuosos i crispats es va produir a la mesa 29, on va votar Johan Cruyff. Acompanyat per Laporta, el forjador del dream team, vestit amb un polo taronja, va dipositar la seva papereta al costat de la seva dona, Danny, que no podia amagar el temor que l’envaïa davant tanta crispació. “Seria injust que Laporta hagués d’anar-se’n. Això és un club gran i no pot ser un desgavell”. Cruyff va considerar que en el cas que la directiva hagi de plegar, l’equip i Pep Guardiola no ho acusaran. “Potser si fos a mitja temporada, sí, però no ara”.

GASPART, TRANQUIL
No gaire lluny de la mesa 29, Joan Gaspart votava amb tranquil.litat. Són les coses d’aquest club: el president que ha patit la pitjor mocadorada de tota la història ahir va passar desapercebut. “Que sigui el que el soci vulgui”, va declarar l’expresident, que va negar que el club es paralitzi en cas que hagi de quedar en mans de la gestora: “Legalment podria fitxar i vendre jugadors; moralment, tinc els meus dubtes”.
Mentrestant, a la porta 44, el vicepresident Marc Ingla entomava el xàfec. “Cruyff encara mana”, deia un soci. “Cruyff és un mite”, replicava Ingla en una eterna i pesada discussió. I així segueix el club.

Tinc la meva opinió sobre aquest afer, és clar: jo no soc soci del Barça, nomès simpatitzant i culer de tota la vida. Si haguès pogut votar, ho hauria fet EN BLANC, perquè mentre que en Joan Laporta fa temps que va perdre totalment els papers els seus opositors que van fer la moció de censura van cometre un error imperdonable: van demanar de signatures als Boixos Nois, i una cosa bona que va fer en Laporta va ser anar contra els radicals. ¿No atacariem Ramón Calderón si rep un cert suport dels Ultrasur? A més a més, certes paraules d’en Sandro Rosell no em semblen gaire de confiança: fa anys, a l’any de mandat, va demanar al Laporta cessar Frank Rijkaard i posar al seu lloc Pere Gratacòs. ¿En Gratacòs de primer entrenador? Déu n’hi do! No sembla tenir gaire d’ull clínic, crec jo… I això sense contar l’estranya presència massiva dels mitjans de comunicació de Madrid darrera els Oriol Giralt i Sandro Rosell. ¿Que serà la ja coneguda obsessió dels de la capital de l’Estat espanyol de controlar el Barça i esdevenir-lo una sucursal seva, com estan fent amb les editorials?