Pocs donaven gaire pel que ha fet la sel.lecció espanyola de futbol a l’Eurocopa 2008 de Suïssa i Àustria, sobretot per l’obsessiva i absurda campanya en contra del sel.leccionador Luis Aragonés per que es negava a convocar al jugador Raúl González Blanco, del Reial Madrid, i més després de certs incidents després del partit contra Irlanda del Nord que va acabar amb derrota espanyola per 3-2. Hi penso jo que en Luis va fer bé, que si no ha volgut convocar més Raúl va haver de ser per alguna cosa gravíssma que el megalòman futbolista hauria comès (i això sense negar el seu talent). Això va anar fins a fa poc el crit continu que en Luis va haver de aguantar contínuament, sobretot des de l’Estadi Santiago Bernabéu, amb crits com a “Raúl sel.lecció!” Doncs bé, res d’això: l’Espanya ha guanyat la Eurocopa brillantment, amb un joc excel·lent, amb talent i el que és més important: amb humilitat i discreció, mai amb prepotència ni supèrbia, com era l’ambient en la sel.lecció amb en Raúl i el seu company d’equip, en Guti, per a mi els responsables del mal rotllo que transmetia la sel.lecció. Curiosament els que tant reivindicaven al Raúl s’han quedat amb un cant de nassos, ja que els més destacats a la sel.lecció han estat jugadors catalans, com els Xavi (triat per la UEFA millor jugador de l’Eurocopa), Puyol i Cesc. Amb humilitat i entusiasme han donat una lliçó de bon futbol, i a Europa, que aquí si que saben apreciar la feina ben feta, ho han agraït. El trist ha estat l’habitual utilització oportunista d’alguns polítics d’aquest èxit, no em refereixo a les paraules del President José Luis Rodríguez Zapatero, més elogiosas que no pas altra cosa i de quedar bé, sinó la concessió de la Medalla de la Comunitat de Madrid, que no es lliura fins al 2 de Maig del 2009. Això sí que és oportunisme descarat, i fet per algú que té molt pitjor estil que el qual poguessin tenir en Zapatero i els seus assessors. El curiós també és que on hi treballo també hi ha gent que menysprea la feina que a la sel.lecció espanyola han tingut els meus paisans Xavi, Puyol i Cesc, havent d’aguantar frases infumables i grolleres tipus “A veure si expulsen d’una vegada al Puyol!” o “Que torni en Raúl, que ho trobem a faltar. Raúl sel.lecció!” Un problema amb el qual es trobarà en Vicente Del Bosque quan decideixi la seva primera llista per al proper Espanya-Dinamarca, en ple Agost: convocarà Raúl o li deixarà fora? Veurem… no tindria gaire de partidaris. El xef de cuina del meu restaurant, que és aficionat de l’Atlètic de Madrid, va dir que ell i en Guti eren el càncer de la sel.lecció, juntament amb en Cañizares. No sé si serà cert, però en Xavi va deixar clar, sense esmentar-li, que amb el soroll mediàtic per allò d’en Raúl es van unir encara més amb en Luis Aragonés. A veure si es van a carregar un bon equip els raulistes per la seva obstinació i enveja. Que ell ja va quedar malament después del seu error en un Espanya-França de l’Eurocopa del 2000 en tirar fora un penal, que encara està aplaudint el porter francès Fabien Barthez. El seu més gran “èxit”.