Per a tots els gustos

–AH, AQUELLS TEMPS EN QUE JO PODIA OMPLIR FINS AMUNT EL MEU CARRET DE LA COMPRA!

–NO S’AMOÏNI, ELS CARRETS ELS FARAN MÉS PETITS!

(Acudit de Pancho publicat al diari “Le Monde”).

No espero que la crisi actual que sembla que al nostre país copejarà més fortament que no pas als altres, que no serà com el conegut “crack” de Wall Street del 1929, però és cert que ha enxampat a molta gent desprevinguts, i no només al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, al que sovint li pesa el seu excessiu (encara que lloable) optimisme, sinó a altres Governs, autonòmics diguem-ne, i fins i tot alguns Ajuntaments. Em refereixo que des que va esclatar la “bombolla immobiliària” molts d’aquests llocs han vist que el que tenien com a gairebé única manera de guanyar calers se’ls va fer malbé, que des d’ara la gent ja no podrà gastar tant com abans, encara que els luxes als quals ens hem acostumat (telèfon mòbil, Internet, comprar de tot, cotxe, moto…) va a ser difícil acostumar-nos a llevar-nos algun d’ells de sobre. Tinc jo les dues primeres coses esmentades, el telèfon mòbil i Internet (a un cibercafè, no pas a casa meva), i les altres tres no les faig (no sé conduir, no tinc de moto, només compro Dissabte i només el necessari per a una setmana). Però la crisi també pot afectar a molt més que no pas a la nostra butxaca. És l’adonar-nos que hem viscut sense preveure gens el futur, de gastar massa i no adonar-nos que cal preveure el que pugui passar algun dia, sobretot el dia que ens jubilem. Fa més de deu anys es deia que la Seguretat Social estava en dèficit i que a causa de la baixa natalitat del país no podrien els nostres avis cobrar les pensions amb seguretat. Doncs amb l’arribada de moltíssims immigrants ja es va poder solucionar això. Ara sembla que és ben al contrari, que hi ha massa gent per a això, en haver-se rebentat la “bombolla immobiliària”. Però en aquest cas, també hi ha hagut falta de previsió, doncs molts Ajuntaments només veien com a fonts d’ingrès de diners segures construir i construir cases sense parar. Tret que cregueren que vindrien de gents molt riques amb les seves famílies a omplir-les, és clar, i que deixessin molts diners al poble. Gran equivocació, doncs la majoria només tindrien aquestes cases com a segona o tercera residència, i per tant només hi vindrien de tant en tant. D’altres pobles tractaven d’aconseguir ingressos explotant les curiositats naturals de la zona, fos alguna cova humil amb pintures rupestres, o si hagués tallers d’artistes locals, que això també interessa molt als turistes. Però com això no ha ocorregut per si mateix, que és conseqüència de la crisi americana i que potser l’ha provocat les despeses desmesurades per la guerra i postguerra de l’Iraq, per a la qual en George W. Bush ha demanat i seguirà demanant molt més diners. La famosa crisi europea que va abocar en el nazisme va venir del “crack” de la Borsa de Wall Street el 1929, ho que “…Quan Amèrica té refredat, Europa té pulmonía”.