Per a tots els gustos

19/7/2008 EDITORIAL

EDITORIAL:

Mandela, un exemple

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Nelson Mandela va passar ahir la ratlla dels 90 anys convertit en símbol d’una Àfrica alliberada de les cadenes oprobioses del racisme, el totalitarisme, la misèria inabastable i la postració i, al mateix temps, capaç de recuperar el temps perdut i disposar de veu pròpia als fòrums internacionals. La lliçó de Mandela és la de la constància, la resistència, el sacrifici personal i la integritat ètica, però també la del possibilisme, la predisposició al pacte i la voluntat de cohesionar la societat per aconseguir, com passa a Sud-àfrica, el plus d’eficàcia política, creixement econòmic i cohesió social que troben a faltar gairebé totes les nacions africanes. Tot això ha fet del país de Mandela, gràcies al camí que ell va començar i que han continuat els seus successors, una potència emergent oberta al futur amb una gran influència tant a escala continental com mundial.
Però també forma part de la lliçó moral de Mandela –i del bisbe Desmond Tutu– la superació emocional dels greuges històrics. Quan el veterà lluitador contra l’apartheid va abandonar la presó, va aconseguir el reconeixement dels drets de la majoria negra i va guanyar les eleccions presidencials del 1994, ni tan sols va insinuar la possibilitat d’iniciar una venjança amb la minoria blanca que va subjugar el seu poble. En realitat, va preferir seguir el camí contrari: promoure la reconciliació i retenir als seus llocs la població blanca, responsable en exclusiva fins llavors de la marxa de l’economia. De manera que no solament va evitar una fractura que hauria resultat fatal –vegin el que passa a Zimbabue–, sinó que va dignificar per sempre més la seva missió política, exemplarment universal.

Aixo, un exemple. Felicitats, Nelson.