19/7/2008 
DOBLET HISTÒRIC AL CAMP NOU|VIGÍLIES DELS ÚLTIMS CONCERTS DE LA GIRA EUROPEA
‘Bruce loves BCN’
• El músic agafa forces a l’hotel per complir amb la seva cita amb la ciutat que més el venera
- Springsteen posa per als seus fans a l’aeroport del Prat, a les 5.30 hores. Foto: DAVID COLL / OEDA
- Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
BARCELONA
A les dues de la matinada, el Marc, el David i l’Àlvar, tres dels millors caçaautògrafs de la ciutat, ja eren a prop de l’edifici que acull els vols privats al Prat, amb el seu carregament de vinils per firmar. I a les tres va emergir Ell, que no va firmar, ni va saludar, però es va deixar fer una foto amb una nena. Tot seguit, es va ficar en una furgoneta Vito platejada i se’n va anar cap al Gran Hotel La Florida, a la vora del parc d’atraccions del Tibidado.
Exhaust, no es va deixar veure durant el dia. La majoria d’hostes ni tan sols es van adonar que compartien allotjament amb un dels últims ídols de masses del rock. És l’avantatge d’ocupar les suites de disseny del Florida, a 1.500 euros la nit. Al migdia sí que rondava pel ves-
tíbul, amb ulleres de sol, Patti Scialfa, membre de la E Street Band i mare dels tres fills del Boss. Vestida de blanc i amb la melena pèl-roja deixada anar, no aparentava haver-se ficat al llit a les quatre de la matinada.
La resta de la banda no va aterrar a Barcelona fins a la tarda, i es va allotjar a l’hotel Arts. En la seva última visita, el 2006, Springsteen ja es va mostrar incòmode en aquest hotel. “Vaig ser jo qui el va portar fins al Florida perquè el veiés –explicava Glenn, un sorneguer xòfer anglès que fa deu anys que treballa a la ciutat–. Ell va seure al davant, com sempre fa, i va abaixar la finestreta quan alguns fans el van reconèixer pel
carrer. És un home senzill i em va dir que li agrada molt Barcelona”.
RÀNQUING DE FAMOSOS
Glenn, que aquests dies porta un príncep saudita per la ciutat, té el seu propi rànquing de famosos: en el top one dels més agradables hi ha Michael Douglas, que durant la seva estada a Barcelona sortia de l’Arts per seure a fumar amb els xòfers; en l’últim escalafó, Madonna: “¡Quina dona més
desagradable!”. Pel Marc, el David i l’Àlvar, Bruce Springsteen és de les estrelles més accessibles. Entre tots tres, sumen algunes desenes d’autògrafs del músic, acumulades durant les seves visites a la ciutat des del 1996. Però no només segueixen el de Nova Jersey. El Marc i l’Àlvar atresoren cada un mil firmes originals, des de Kurt Cobain (que es va topar amb el Marc dos mesos abans de suïcidar-se) fins a Bono.
Eren les vuit del vespre davant del Florida, i els tres amics feia vuit hores que feien guàrdia. ¿Per què? “El que jo busco és el contacte i el vincle amb l’artista –explicava el Marc, que és dissenyador i ahir es va agafar el dia lliure–. Normalment els esperem després dels concerts i gairebé sempre es paren a xerrar, ens firmen i ens regalen entrades. Des de l’any 96 fins al 99, crec que vaig anar a tots els concerts gratis: Garbage, P.J. Harvey, Mark Knopfler, Deep Purple…” Durant tots aquests anys, només Bob Dylan i Prince s’han negat a estampar-los la firma.
LA PLANTADA
Es feia fosc, i els fidels del Florida ja començaven a témer que Springsteen i la seva família els havien deixat plantats. Al centre de la ciutat, al carrer del Carme, els fans s’anaven agrupant a les portes del restaurant Quo Vadis, on el cantant ha menjat en les seves últimes visites. El seu vincle amb aquest local per a turistes ve de lluny, de quan s’allotjava al veí hotel Le Meridien de la Rambla. El Quo Vadis li quedava a un pas i allà se sentia a gust.
L’última vegada que va venir a Barcelona, l’octubre del 2006, Springsteen fins i tot va enviar un dels seus guardaespatlles a buscar el menjar al Quo Vadis per cruspir-se’l sense sortir de l’Arts: “Va demanar
steak tartare, crudités i risotto de llagosta”, recordava el propietari del restaurant, Martí Forcada, que en una ocasió anterior li va servir a ell i a Patti Scialfa “sangria de xampany”.
Ahir, Forcada no tenia gaires esperances de tornar a veure el músic a l’hora de sopar. Tenia una reserva per al saló privat, sí, però a nom de Roy Bittan, teclista de la E Street Band, i per a sis persones. La resta del restaurant estava tot reservat: “És curiós. Per dissabte no tinc a ningú, és normal amb això de la crisi, però avui està ple. ¿Per què
deu ser?”
Benvingut, Bruce, una vegada mes a Barcelona.
