6/6/2007 
EDITORIAL
Unitat i altura de mires
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
La banda terrorista ETA ha anunciat, sense dir- ho així, que tornarà a matar, i els demòcrates hem d’estar preparats per a això. La declaració d’alto el foc permanent feta per ETA el 22 de març del 2006 ja va quedar bruscament truncada el 30 de desembre passat, quan va esclatar un cotxe bomba a la T-4 de Barajas, que va causar dos morts. Amb el seu habitual cinisme, els estrategs de la banda van mirar llavors de fer creure que la treva continuava i que el procés de diàleg emprès amb el Govern espanyol continuava endavant. Però, lògicament, i malgrat alguns titubejos inicials, els contactes es van trencar i el procés va fracassar. La novetat ara és que ETA torna al punt en què estava abans del març del 2006, és a dir, amb “tots els fronts oberts”, segons la sinistra expressió utilitzada al comunicat.
No s’ha de perdre ni cinc minuts a discutir qui és el culpable del retorn al malson terrorista. Només els que empunyen pistoles i posen bombes són els responsables que hi hagi un anacronisme com és un fenomen de violència política en un país plenament democràtic i on el País Basc gaudeix d’un extraordinari grau d’autonomia. Per tant, ara toca la unitat enfront dels assassins i l’aplicació sense fissures de l’Estat de dret.
L’error de Rajoy
Per això es pot fer una apel.lació als dirigents del PP, els únics que han estat en contra del procés intentat per Zapatero, perquè no intentin treure avantatges electorals d’aquesta pèssima notícia. Les primeres declaracions d’ahir fetes pel president del PP, Mariano Rajoy, en les quals va ser més crític amb el Govern espanyol que amb ETA, resulten molt descoratjadores.
S’equivocaran els populars si pensen que criticar Zapatero a propòsit de la lluita antiterrorista els garanteix un bitllet per a la Moncloa. Bona part de l’opinió pública sap que el PP ha exagerat a l’assenyalar les suposades concessions de l’Estat a ETA i el seu entorn. El mateix comunicat dels terroristes demostra que el Govern no ha cedit a les pretensions polítiques dels etarres.
La situació actual requereix una altura de mires més enllà de la batalla diària i de l’estratègia de la crispació. L’altura que va mostrar el PSOE quan van fracassar els intents negociadors d’UCD i del PP, i també l’exhibida pels populars amb la temptativa de Felipe González a Alger.
Els mitjans de comunicació també hi tenen la seva part de responsabilitat de no contribuir a l’estratègia de la tensió. Un tractament sensacionalista del
terrorisme o un afany de convertir el drama basc en el centre de la vida política espanyola l’única cosa que fa és intensificar la fractura social enfront d’ETA. Hauríem d’evitar, per tant, entre tots que la formació democràtica de majories en ajuntaments bascos i a la comunitat foral de Navarra resultés interferida per la desastrosa decisió d’ETA.
Defensa del procés
Un cop dit tot això anterior, és evident que el Govern ha patit un fort desgast amb la seva decisió d’obrir el diàleg amb ETA i que aquesta erosió s’incrementarà si els terroristes aconsegueixen els seus infames objectius. El president del Govern s’ha de posar més que mai, sense complexos i sense por de l’oposició del PP, al capdavant de la majoria social per resistir l’envestida dels assassins. L’Executiu va complir amb el seu deure quan va creure, una vegada confirmat que ETA havia fet efectiu l’alto el foc, que la pau sense concessions polítiques era un horitzó difícil, però possible. També ho van entendre grups polítics, des d’Izquierda Unida fins al PNB, des d’Esquerra fins a Coalició Canària, que van recolzar l’obertura del diàleg.
El procés, al qual aquest diari va donar suport, sempre en els termes aprovats pel Congrés dels Diputats, va fracassar en realitat amb l’atemptat de la T-4. Però des d’aquí mantenim que Zapatero va fer bé d’intentar-ho, com van fer bé els anteriors presidents democràtics. Ha comès alguns errors concrets que mereixen una crítica assossegada. Per exemple, transmetre un excés d’optimisme després dels primers contactes amb els etarres o no parlar més clar als ciutadans en els moments crítics del procés. Però el PP no l’hi ha posat fàcil. La crítica frontal a la política antiterrorista del Govern, com mai s’havia vist a l’Espanya democràtica, pot fer doblegar els genolls del president, però ha introduït un càncer que aquest país no es mereixia.
Ara que els bojos d’ETA tornen a ser, tenim que estar ben units i no caure en les mateixes bestieses d’abans, sobretot els del PP. Fins i tot un polític peculiar i molt demagog com en Nicolas Sarkozy va dir ben clar que cal la unitat, no pas la crispació i les baralles. I l’Álvaro Uribe, el polèmic President de Colòmbia, un dur contra els terroristes de les FARC, hi ha deixat lliures vàrios membres de la colla, després d’unes negociacions llargues. Allò d’Irlanda del Nord no el dic perquè tothom ja s’ho sap de memòria.
7/6/2007 21:22 h ANIMUS IOCANDI
Ferreres
