1/6/2007 
EDITORIAL
L’adéu de Sebastián
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
L’aclaparadora derrota del PSOE a les eleccions municipals de diumenge a Madrid –el PP li ha tret 25 punts i 16 regidors d’avantatge– ha d’obligar l’organització del partit socialista a la comunitat madrilenya a una profunda renovació de dirigents i d’idees si aspira a escurçar distàncies d’aquí a quatre anys, ja que sembla inversemblant un tomb a tan curt termini. La derrota socialista a les eleccions autonòmiques madrilenyes tampoc es queda curta i porta a la mateixa conclusió. El candidat a l’alcaldia, Miguel Sebastián, que ni milita al partit i que va ser imposat al capdavant de la llista pel president Zapatero després d’haver fracassat amb altres apostes (Bono, De la Vega…), ha decidit renunciar abans de prendre possessió del seu lloc com a regidor.
Sebastián va ser menyspreat per bona part de l’organització socialista madrilenya, que no es va estar de demostrar-li la seva hostilitat durant la campanya. Ahir mateix va ser acomiadat amb comentaris irònics i mordaços. Fa ben fet d’anar-se’n, ja que resultava impossible en aquestes circumstàncies que liderés el grup municipal. Contràriament, el candidat a la presidència autonòmica, Rafael Simancas –la seva designació va partir de les mateixes estructures del partit i no del dit del president–, té l’obligació de continuar en el seu lloc almenys fins que se celebri el congrés regional (l’estiu de l’any que ve) que, llavors sí, l’haurà de rellevar.
Que Madrid sigui el gresol on el PP ha elevat fins al límit la temperatura de la crispació explica en bona part la victòria de la dreta, però el PSOE cometria un error fatal si no assumís que els seus errors van facilitar que la seva derrota hagi estat tan enorme.
Gairebé tothom al PSOE ha tingut la culpa del fracàs. Però anit, en sentir les paraules d’Alfonso Guerra menyspreant Miguel Sebastián demostren l’escassa categoria de l’antic polític socialista, i la pressió que en Sebastián va sofrir per part dels guerristes presents al PSM, amb en Rafael Simancas al capdavant. El PSOE a Madrid cal una profunda renovació, com va fer el PSOE al nivell de l’Estat espanyol amb en Zapatero.
Encara més sento nostàlgia per l’enyorat Enrique Tierno Galván, el millor alcalde que va tenir la capital espanyola durant el segle XX, que aquell home sí que tenia talent i categoria pel càrrec.
