25/4/2007 
ACTIVITAT PER FOMENTAR EL PLURILINGÜISME
Un col.legi de Madrid trenca motllos i acosta el català als alumnes
? Una noia de Vic explica contes en el seu idioma a 75 nens de l’escola Ágora un cop a la setmana
? La pedagoga va posar en marxa la iniciativa per combatre “tòpics” i el centre va acceptar encantat
- Un nen de l’escola Ágora pinta un dibuix després d’escoltar un dels contes de la marioneta Jordi. FOTO: DAVID CASTRO
MADRID
Hi va haver un dia, fa tot just sis mesos, en què Judit Carrera va pensar que potser la idea no era tan bona. Poc abans, aquesta alumna de l’últim curs de Psicopedagogia, nascuda a Vic fa 22 anys, havia decidit que –”per trencar tòpics”, diu– faria les seves pràctiques, mentre disfrutava d’una beca Sèneca a la Universitat Complutense, explicant contes en català als alumnes més petits d’alguna escola de Madrid. Però aquell dia, el setembre de l’any passat, Carrera estava ajaguda en un sofà de la Vila Universitària de la UAB mentre el televisor mostrava com alguns programes realitzats a la capital es dedicaven a proclamar l’adveniment de l’Apocalipsi amb l’Estatut recentment aprovat en referèndum. Llavors es va preguntar: “Déu meu, ¿però on em ficaré?”.
A l’escola Ágora. Ella encara no ho sabia, però estava a punt de ficar- se a l’escola Ágora, un lloc que es defineix com “un col.legi integrador” i al qual va escriure després de no obtenir resposta a la seva proposta des de diversos centres d’Alcobendas (Madrid). Algunes persones li havien dit que era millor que no intentés portar a terme el seu projecte en un lloc com Madrid, que el moment polític no era l’idoni per parlar el català en una escola de la capital, que l’ambient estava crispat, que toparia amb prejudicis.
DES DE BARCELONA I EN TREN
Cap d’aquells consells la van afectar. Així que des del mes passat Carrera explica contes en català una vegada a la setmana a uns 75 nens de 3, 4 i 5 anys. Ella està encantada de l’acollida que li han dispensat. Pares, professors i criatures han reaccionat amb una normalitat que sembla ratificar que la crispació i els tòpics estan en un altre lloc. Molt allunyats de la gran majoria dels ciutadans. Carrera es recolza per a les seves classes en diapositives i en un ninot. Amb vostès, el Jordi.
El Jordi és una marioneta que amb prou feines fa 20 centímetres i que porta sabatilles d’esport blanques, pantalons blaus, jersei amb caputxa verda i gorra de llana marró. Acaba d’arribar en tren a Madrid des de Barcelona i carrega una motxilla plena de contes, que són imatges. Els contes els explica el Jordi –Carrera, en el paper de ventríloqua– i els explica en català.
Un dia qualsevol al col.legi Ágora, amb 25 nens de 4 anys asseguts a
terra, el Jordi entra i diu: “Bon dia, ¿com estem avui?”.
–Bé! –contesten els nens.
–¿Què hem vingut a fer? –pregunta als nens la marioneta Jordi.
–A contar contes! –criden els alumnes, ansiosos perquè el ninot comenci la narració, que, amb les diapositives, ajuda a desenvolupar la trama, que pot tractar, per exemple, d’un camaleó que ja està fart de tant canviar de color.
APRENDRE PER MÀGIA
“L’objectiu no és ensenyar català –explica Carrera–, sinó que els nens aprenguin a analitzar les imatges i sàpiguen que hi ha altres llocs d’Espanya en què es parlen llengües diferents del castellà”. Però els menors, com esponges, absorbeixen el que escolten. La setmana passada un alumne de 3 anys que fins llavors tenia dificultats per seguir el Jordi li va dir a Carrera que aquesta vegada sí que ho havia entès. “¿Com ho has aconseguit?”, va preguntar Carrera, que parla en castellà quan el ninot surt d’escena. “Per màgia”, va dir.
Paloma Arribas, cap d’estudis d’infantil del col.legi Ágora, explica que quan van rebre la proposta de Carrera l’escola s’hi va mostrar “encantada”, més per les narracions que per la llengua en què fossin narrades. “Aquí som molt contistes”, diu. Fa unes setmanes hi va haver una reunió amb pares d’alumnes i Arribas els va explicar en què consistien les classes de Carrera. Al saber que els contes eren en català ningú hi va posar cap inconvenient.
“És una activitat que s’aparta de la norma. Serveix perquè els nens sàpiguen que hi ha altres idiomes i a nosaltres ens és igual que sigui en català, en gallec o en zulu”, assenyala el secretari de l’AMPA d’aquesta escola, Ignacio Regaño.
–Digueu-li adéu-siau al Jordi –demana sempre Carrera als seus alumnes quan el ninot acaba el conte.
–Adéu-siau! –criden els nens.
O, almenys, criden una cosa que sona molt semblant a això.
25/4/2007 ARTICLE// MARTÍ PERARNAU
Existeix un altre Madrid
MARTÍ PerarnauL’escola Ágora és en una zona tranquil.la de Madrid on, si un furga una mica, troba moltes altres escoles del mateix pols. Sota el rètol del centre es llegeix aquesta frase: Aprendre a pensar; pensar per aprendre.I la seva definició: “Creiem en l’educació com la formació de l’individu per a la vida en un clima de diàleg i confiança”, concepte que permet entendre per què Judit Carreraté èxit a Madrid explicant contes en català. Sembla excepcional, però des de la perspectiva de qui fa una dècada i mitja que viu a la capital no ho és tant.
Hi ha un altre Madrid diferent del crispat i agre que dibuixa la dreta extrema mediàtica. Culte, laic i il.lustrat. On el català, l’anglès i el zulu es cataloguen com a riquesa, en lloc de com a capritx polític. Hi ha un Madrid ocult pel soroll i la fúria, però en què milions de madrilenys d’acollida convivim sense acritud, més enllà dels avatars diaris per guanyar- nos la vida. La principal ocupació dels crispadors copers és intentar evitar que aquest Madrid dialogant, obert i integrador vegi la llum.
¿Un món utòpic i idíl.lic? No, només l’altra cara del que s’alimenta d’enfrontaments, crits i bronques. És clar que hi ha cafres, extremistes i lapidadors. Però molts menys dels que ells volen i diuen. Fa cinc anys, en un carrer paral.lel al del col.legi Ágora, a 200 metres, el meu fill i els seus companys de classe van dedicar el treball final de curs a Antoni Gaudí.A l’obra van brotar textos en català i fins i tot la declaració íntegra de Francesc Maciàproclamant la república catalana. En aquest teatre escolar, dos centenars de pares van aplaudir d’allò més l’obra interpretada pels seus fills. Diversos van elogiar que es llegissin textos en català. Hi ha un altre Madrid, però massa interès per ocultar-lo.
25/4/2007 ACTIVITAT PER FOMENTAR EL PLURILINGÜISME|CONCERTAT
PIONER EN INTEGRACIÓ
EL PERIÓDICO“Tots iguals, tots diferents”. Podria ser suficient amb aquesta declaració d’intencions que figura a la seva web (www.colegioagora.es) per definir la línia pedagògica per
la qual es regeix, però el Colegio Ágora acumula molta història. Nascut el 1975 com “una alternativa laica” que entenia l’educació com un procés de desenvolupament “lliure i creatiu”, aviat es va convertir
en pioner en la integració de nens amb discapacitats físiques, psíquiques o socials. En l’actualitat, és un col.legi concertat i la titularitat correspon a una societat limitada integrada per pares i professors.
26/4/2007 EDUCACIÓ
Gallardón va voler ensenyar català a l’escola però Aguirre el va parar
? El projecte es va impulsar el 1999, després d’una cimera amb l’expresident Pujol
? Uns 450 adults estudien català a tres centres a la Comunitat de Madrid
MADRID
Corria l’any 1999, a la Comunitat de Madrid hi governava Alberto Ruiz-Gallardón i el president José María Aznar parlava català en la intimitat. S’entén que en aquella situació, el conseller d’Educació de la regió madrilenya, Gustavo Villapalos, anunciés el projecte d’impartir classes de català, gallec i basc als col.legis públics. Però la idea no va arrelar. L’any següent, Aznar va guanyar per majoria absoluta. Els nacionalistes ja no eren necessaris. Tres anys després va arribar Esperanza Aguirre a la presidència regional i el projecte va quedar definitivament en l’oblit.
La proposta de Villapalos no consistia a posar els idiomes de les comunitats històriques al mateix nivell que les llengües anglesa i francesa. Les escoles públiques oferirien, simplement, la possibilitat de cursar aquests idiomes de manera optativa en l’ensenyament secundari, al marge dels plans d’estudi i les assignatures oficials.
PRIORITAT A L’ANGLÈS
La idea havia sorgit en una cimera celebrada l’any anterior entre Gallardón i l’expresident Jordi Pujol. Es tractava de cobrir les necessitats dels fills de catalans, gallecs i bascos que vivien a Madrid i d’acostar a la resta la realitat idiomàtica de les comunitats històriques.
La Conselleria d’Educació no considera ara prioritària aquesta tasca. “Hem concentrat els nostres esforços a implantar les escoles bilingües, amb un terç de les matèries impartides en anglès. El curs que ve, un terç dels col.legis públics respondran a aquest model”, va explicar ahir un portaveu.
En aquesta situació, l’acostament idiomàtic queda en mans exclusives d’iniciatives privades tan singulars com les del Colegio Ágora, on Judit Carrera, una estudiant de psicopedagogia de Vic, explica contes en català a nens d’entre 3 i 5 anys. I l’ensenyament integral de l’idioma segueix concentrat en les mateixes institucions que des de fa anys porten endavant aquesta tasca: l’escola Blanquerna, de la Generalitat, l’Escola Oficial d’Idiomes i el Cercle Català de Madrid.
NOMÉS 15 NENS
Entre les tres entitats sumen en l’actualitat 463 alumnes, dels quals només 15 són nens. El nombre s’ha mantingut estable en els cursos organitzats pel Govern català, mentre que en les altres dues institucions ha evolucionat a la baixa. “Al principi hi va haver una gran quantitat de gent que es va apuntar als cursos perquè era la novetat i perquè van coincidir amb la posada en marxa del Centre Cultural Blanquerna”, explica Anna Nin, responsable de les aules de català a Madrid. Després d’aquests començaments triomfals, la xifra d’alumnes s’ha mantingut en la forquilla dels 250 als 270, principalment per les limitacions d’espai i de personal.
Nin apunta que les motivacions d’aquests alumnes a l’hora d’estudiar català es poden classificar en dos grans grups, segons que hi hagi “un interès personal o social”. Dintre dels motius més prosaics i menys romàntics, destaca cada vegada més la gent que opta per estudiar català per poder progressar en la seva empresa. “En els últims anys hem notat un increment de treballadors d’empresa que creuen que els pot ajudar a millorar la seva carrera”, precisa. També hi ha persones que tenen vincles “emocionals, familiars o laborals” amb Catalunya i que tenen la perspectiva d’acabar anant-hi a viure. Altres s’animen a aprendre català per poder presentar-se a determinades oposicions o bé, simplement, “perquè sí”, com el que decideix estudiar “anglès o euskera” pel gust d’incrementar el seu patrimoni cultural.
