(Aquí es pot veure el vídeo de l’exhibició d’en Messi)
19/4/2007 
LA COPA DEL REI|UN GOL PER A LA LLEGENDA
Diego Armando Messi
? Leo lidera la golejada al Getafe (5-2) amb una galopada com la del ‘Pelusa’ contra Anglaterra el 1986
- Si desitja veure el gràfic en PDF faci un clic a la imatge.
- ENQUESTA: ¿Qui és el millor jugador del Barça?El Barça es transforma i es col.loca a les portes de la final“He vist espai i he avançat”DOS GOLS DE BANDERARonaldinhos’afanya a posar-se a punt per anar a Vila-real
BARCELONA
No havia nascut Leo Messi quan Diego Armando Maradona es va convertir el 24 de juny del 1986 a Mèxic en el barrilet còsmic. Però ahir, amb una jugada antològica, Leo es va disfressar de Diego i va tornar al món la imatge d’un gol inoblidable. Fastuós. Insòlit perquè va trigar 21 anys, 10 mesos i 27 dies a repetir-se. Igual que Diego a l’estadi Azteca mexicà, Leo va agafar la pilota al seu propi camp al minut 28 (l’hi va donar Xavi, l’honor va ser seu) i va protagonitzar al Camp Nou una aventura inoblidable, la cavalcada de la seva vida. Un gol, el de Messi al Getafe –el Barça està gairebé a la final després de guanyar ahir el partit (5-2)–, que es recordarà pels segles dels segles. Amén.
En 13 segons màgics, amb 13 tocs i cinc regats, va començar amb l’esquerra, el peu messià, i va acabar amb un deliciós remat amb la dreta (“un pase a la red”, com diuen a l’Argentina) que va transportar el Camp Nou a l’èxtasi i es va inundar de mocadors blancs. Diego va començar i va acabar amb l’esquerra maradoniana, després de regatejar cinc anglesos (Hoddle, Reid, Sansom, Butcher i Fenwinck), abans de tombar Shilton.
Maradona va recórrer 62 metres i va durar 10 segons. En realitat, va durar una eternitat. El de Leo, també perdurarà en el record. Amb 19 anys, 9 mesos i 25 dies de vida, Messi va completar ahir a la nit una jugada impossible. Va tenir de tot. Murrieria en el doble túnel a Paredes i Nacho, vertigen en l’acceleració que li va permetre viatjar de punta a punta del Camp Nou, habilitat deliciosa amb un regat que li va permetre colar-se entre Alexis i Belenguer, abans de mirar Luis García, el porter del Getafe. La gent l’empenyia, l’estadi es va aixecar amb les mans al cap, sentint que veia una cosa inèdita. Leo anava a mil per hora, amb la pilota hipnotitzada entre les seves cames, i els rivals es fonien al seu pas. Llavors, ell va semblar aturar-se.
I EL VA MARCAR AMB LA DRETA
Murrieria, vertigen, habilitat i, de sobte, pausa. L’últim toc, empès per 53.599 persones, el va fer amb la dreta per superar per alt Cortés, l’últim obstacle. I la xarxa de la porteria de Luis García va acollir la pilota, per figurar també als llibres d’història. “No he vist com entrava la pilota perquè la gent s’ha aixecat a la llotja. Que em perdoni Maradona, però és millor que el seu”, va afirmar Txiki Begiristain, el secretari tècnic del Barça al descans del partit. Ah, però ¿hi va haver partit?. Va guanyar l’equip de Rijkaard al Getafe (5-2), però això va resultar anecdòtic davant la magnitud de l’obra d’art construïda per Messi, un dels gols més meravellosos mai vistos en la centenària història del club. ¿Però era Messi? ¿O, potser, era Maradona?
És igual. Era Diego Armando Messi. El Pelusareencarnat en Messi. A Mèxic, 62 metres; a Barcelona, 60. Qui sap, potser el pròxim Messi encara no ha nascut, però el barcelonisme disfruta des de fa anys del geni més gran mai vist. Gambeteó, com diuen al seu país, mig Getafe i el món es va entregar a Leo. “El gol de Maradona a Mèxic va ser meravellós, però no hi havia túnels. El de Messi ha sigut antològic”, va recordar el president Joan Laporta. A Bernd Schuster, el tècnic del Getafe, aquesta meravella de gol li va sentar horrible. “Hem sigut massa nobles, no hem donat ni una puntada a ningú, no pot arribar fins a l’àrea, l’havíem d’haver frenat abans”, va dir evitant fer-ne el més mínim elogi.
L’EMOCIÓ DE RIJKAARD Poc després que Schuster renegués d’aquest gol, apareixia Frank Rijkaard carregat d’emoció. “S’assembla molt al de Maradona, però si observem els dos gols junts, sembla que en aquest Leo accelera encara més”, va dir el tècnic. El juny del 1986, Diego anava a càmera lenta; l’abril del 2007, Leo ha volat. “Ha sigut una autèntica obra d’art, és una joia per al món del futbol. Dribla d’una manera meravellosa, corre molt i molt i en el moment final, amb la dreta, gairebé sense espai, ha acabat el miracle”, va afegir després Rijkaard. Efectivament, un miracle és l’aparició de Diego Armando Messi.
Una nova mostra del talent d’en Messi, que va demostrar-ho davant el Reial Madrid a la Lliga, i ahir davant el Getafe amb un golàs semblant al que va fer en Maradona a Anglaterra el 1986.
