12/4/2007 
EDITORIAL
Telemadrid i el català
Un flac favor fa Telemadrid, avui la televisió del PP per antono- màsia, a l’entesa entre els pobles d’Espanya quan presenta de manera esbiaixada la realitat lingüística de Catalunya. És aquesta una de les qüestions que més suspicàcies i més incomprensió provoquen en terres castellanes, cosa que al seu torn genera una actitud de defensa numantina entre els catalans.
El reportatge Ciudadanos de segunda, produït per El Mundo TV per a la televisió pública de la Comunitat de Madrid, presentava aquest dilluns una situació irreal de persecució, o com a mínim de discriminació, dels catalans de llengua materna castellana –la meitat, aproximadament, del cens–. I ho feia donant protagonisme als extrems, de manera que, com en els reality show, es garantia l’espectacle per sobre del rigor: la gent de Ciutadans (Francisco Caja, Albert Boadella, Arcadi Espada…) en un costat, i l’actor Joel Joan i el radiofonista Miquel Calzada, Mikimoto, coneguts per les seves posicions catalanistes militants, a l’altre. I perquè no es digui, amanit amb un parell de membres del Govern.
La societat catalana no és un jardí de roses ni tota la política de foment del català s’ha dut a terme amb encert, però res a veure amb la de Letònia, on la població russoparlant no té els mateixos drets que la de llengua letona. Aquest diari s’edita en català i castellà, i reflecteix així la normalitat bilingüe a la qual aspiren molts catalans. I és de justícia admetre que la llengua catalana, enfrontada a la poderosa competència del castellà i, en el passat, perseguida per la dictadura, ha necessitat i necessita un plus de protecció i de foment per part de les administracions. També de l’espanyola.
12/4/2007 OPUS MEI // JOSEP PERNAU
Llengües en discòrdia
JOSEP PernauSelecciona i venceràs. És un principi que m’acabo d’inventar, però que es compleix al peu de la lletra en enquestes i sondejos d’opinió de conclusions prèvies a la consulta. Una selecció amb tesi intencionada pot demostrar l’indemostrable. Per exemple, que a Catalunya la llengua castellana és captiva dels inquisidors de la immersió lingüística i que les lleis que exigeixen un mínim de castellà a les escoles no es compleixen. Així ho testifica el documental Ciudadanos de segunda, emès a Telemadrid. El títol no dissimula. És tot un editorial sobre la discòrdia de les llengües.
Es podria demostrar tot el contrari. Hi ha persones que defensen que el català és una llengua sotmesa, que no conviu, sinó que coexisteix com pot amb la llengua castellana. No amaguen el que pensen, perquè pensen que els ciutadans de segona són ells. I ho repetirien a TV-3 si se’ls convoqués per fer-ho. Que continuï el debat. Però d’una manera civilitzada. No caiguem en una guerra de les llengües, que no guanyaria ningú, sinó que tots podríem sortir-ne perdedors. Està demostrat que el que més crida no sempre té raó.
És curiós el moment en què s’ha fet saltar l’espurna. Precisament quan Catalunya té al capdavant de la Generalitat un ciutadà que va ser un nen de la immigració, que va aprendre el català a l’escola, motiu pel qual el seu vocabulari és escàs i les normes no sempre les aplica amb correcció. El columnista es limita a reproduir el que fonts del seu partit han difós, com és el fet que ara requereixi classes de català. Estranya Catalunya: diuen que empara una política excloent del castellà i vota un president de la Generalitat que té problemes amb la llengua que suposadament és avassalladora.
12/4/2007 REACCIONS A UN DOCUMENTAL DE LA TELEVISIÓ AUTONÒMICA MADRILENYA
Piqué critica Telemadrid però veu pitjors els “tòpics de TV-3″
? PSC, CiU i ERC censuren el reportatge que acusa el Govern de perseguir el castellà
? Saura avala la política lingüística i es pregunta si el PP inicia una altra campanya
- El professor Francisco Caja, al reportatge Ciudadanos de segunda. Foto: TELEMADRID
BARCELONA
El reportatge Ciudadanos de segunda, que acusa la Generalitat de relegar el castellà i que Telemadrid va emetre dilluns, va ser rebutjat ahir per tots els partits menys el PPC i Ciutadans. Albert Rivera va criticar les formes del reportatge, però en va donar per bo el contingut, i el líder dels populars catalans, Josep Piqué, va ser més rotund: va assegurar que TV-3 surt “bastant més mal parada” que Telemadrid en l’”acumulació de tòpics antiespanyols”.
Piqué va rebutjar alimentar “episodis de confrontació”, i va negar que hi hagi un problema “general” lingüístic a Catalunya, tot i que sí “puntuals”. També va jutjar “molt difícil” que la Comunitat de Madrid, que controla Telemadrid, sigui “anticatalana”. Aquesta última afirmació la va sustentar en el fet que la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, té “vincles molt importants” amb Catalunya i en el fet que el conseller de Cultura, Santiago Fisas, és català. El líder del PPC va explicar que al matí va repassar diversos programes de la televisió catalana que el van persuadir que és més prolífica en l’ús de tòpics que Telemadrid.
TERGIVERSACIÓ I ELECCIONS
El Govern i la resta de partits van criticar amb duresa Ciudadanos de segunda. El conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va avalar la política lingüística de la Generalitat i es va preguntar si el programa no respon a la voluntat del PP d’obrir “una nova batalla contra Catalunya”.
Per part del PSC, el seu portaveu adjunt al Parlament, Joan Ferran, va lamentar que Telemadrid “es dediqui a encendre baixes passions amb fins electorals” al “manipular la realitat”. El líder de CiU, Artur Mas, de visita a Palma, va declarar: “Quan veig la barroera manipulació de la realitat em produeix pena i fàstic”, va assegurar, informa Marisa Goñi.
Al Parlament, CiU va demanar al president de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Joan Majó, que protesti davant la FORTA –que agrupa les televisions autonòmiques– i ERC va reclamar al Govern que estudiï com denunciar-ho a la justícia.
Els sindicats CCOO, UGT i CGT de Telemadrid van rebutjar “l’enfocament del contingut i la forma” del reportatge, que van qualificar de “partidista”, i van acusar la televisió de “fomentar l’odi entre ciutadans”. Van dir que el programa és obra d’El Mundo TV i que cap treballador de Telemadrid hi va participar.
Tornar a la secció
Enviar article
Imprimir
Versió en PDF(Del diari AVUI):
elrasclet
Ciutadans de segona
J. M. Torrent
A través del Youtube he vist el reportatge de Telemadrid Ciudadanos de segunda. Presenta una Catalunya feixista que persegueix el castellà, segrega els nens que no saben català fins que l’aprenen; coacciona els comerciants perquè retolin en català; energúmens agredeixen els que s’atreveixen a propugnar el bilingüisme; TV3 inculca el pancatalanisme… I vaig pensar que qualsevol ciutadà de Madrid sense prou informació sobre el que passa a Catalunya estaria espantat i horroritzat. Aquest ciutadà deu creure que Espanya està en mans d’uns irresponsables que permeten que a Catalunya s’imposi un règim ústaixa totalitari. És greu i perillós que es difonguin falsedats que poden generar odi entre comunitats. Però que es faci des d’una televisió pública i que els seus responsables afirmin, sense enrogir, que es tracta d’un treball periodístic elaborat amb criteris professionals és, com a mínim, indigne. Ciudadanos de segundaestà mancat de tot rigor periodístic: descontextualitza fets reals i utilitza declaracions de Miquel Calzada, Joel Joan, Joan Pera o Rosa Regàs per reforçar una teoria falsa i prefabricada (que lliga amb algunes campanyes del PP, amb la línia editorial de la COPE i amb posicionaments d’El Mundoo La Razón) segons la qual aquí som uns intransigents que perseguim el castellà. És allò que deia Goebbels: “Una mentida repetida mil vegades es converteix en una realitat”. Però la realitat és que dimarts un jutge va retornar un escrit a un advocat perquè estava redactat en català. Si un extraterrestre aterrés a Catalunya comprovaria que aquí és possible fer de tot en castellà, però que no es pot fer el mateix en català. Amb tot, el millor del reportatge va ser la seva baixíssima audiència: un 5%.
En Torrent diu una cosa importantíssima d’aquest desagradable afer: que a Telemadrid, d’aquest terrible reportatge (que jo, en veure’l ahir per Internet, només vaig aguantar vint segons i em vaig sortir tot corrents), l’audiència mitjana només va ser d’un petit 5 % (o un 6’4 %, segons va dir en Manel Fuentes a “Problemes domèstics”). És a dir, un fracàs, en el fons, però diguem-ne que aquest reportatge, gràcies a Internet, s’ha pogut difondre per tot el país, igual que va passar amb l’afer Pepe Rubianes.
Ah, aquí teniu l’accès al programa d’en Fuentes (el del 10 d’Abril), amb l’arxiu sonor, que pugueu baixar-vos, i també enregistrar-ho al vostre MP3, com vaig fer jo mateix ahir. Baixeu-vos-en ràpid, ja que els arxius només s’hi conserven durant una setmana:
http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=932
En aquest programa que us dic n’hi ha una entrevista telefònica amb en Joel Joan, un dels entrevistats al reportatge de Telemadrid, que diu coses interesants.
Que aviat canvi el tarannà d’aquesta gent (la de Telemadrid, és clar).
