Per a tots els gustos

Willie Nelson, durant un recital a Phoenix, Arizona, divendres passat. Foto: AP / MATT YORK

 IDOYA NOAIN
NOVA YORK

No són pocs els que creuen que Ang Lee ha fet història al plasmar a la pantalla una història d’amor entre dos cowboys>a Brokeback mountain. En terreno vedado. Portar aquest mateix tema al patriòtic, tancat i sovint masclista món del country és sens dubte històric també, a més a més de ser arriscat. I ha estat tota una llegenda del gènere el que s’ha atrevit a fer el pas: Willie Nelson.
Va ser el 1981 quan el texà Ned Sublette, inspirat per les memòries d’un poblet fronterer a Nou Mèxic i les imatges d’un bar gai amb temàtica del Far West a Manhattan, va compondre Cowboys are frequently, secretly, fond of each other(Els ‘cowboys’ sovint s’estimen en secret). Amb versos com “hi ha molts joves que senten coses que no comprenen”, “a les ciutats petites no els agrada quan un cowboyté sentiments per homes”, “dins de cada cowboyhi ha una dona a la qual li agradaria sortir”i “¿de què creies que anaven totes aquestes botes i cadires de muntar?”,la cançó es va convertir en la més sol.licitada quan anava de gira.
No obstant, Sublette no va aconseguir mai que fos gravada en la conservadora escena musical del country. I això que la va compondre pensant que la cantés una icona d’aquesta escena: Nelson, l’home que va fer cèlebres títols com My heroes have always been cowboysi Mammas don’t let your babies grow up to be cowboys.

EL MOMENT OPORTÚ
Un quart de segle després, Nelson ha pogut donar ales a una cançó que va caure a les seves mans a finals dels 80. La va gravar l’any passat, la va estrenar en un programa de ràdio satèl.lit dimarts –dia de Sant Valentí– i ara la ven a través d’iTunes. “La cançó ha estat a l’armari durant 20 anys. El moment és oportú perquè surti. Jo simplement estic obrint la porta”,va dir en un comunicat Nelson, que a la banda sonora de la pel.lícula d’Ang Lee canta He was a friend of mine.
“Aquesta cançó dóna crèdit a una cosa que molta gent ha sabut durant molt temps”,ha dit Kim Buie, de Lost Highway, la discogràfica de Nelson a Nashville. “Ser homosexual no és res de nou. N’hi ha hagut en tota la història, a les prades i a l’imperi romà. La societat posa els seus estàndards però aquesta cançó diu que està bé”.
El repte que Nelson té ara davant és guanyar-se el públic natural del country i les ràdios que programen aquesta música. I els precedents no són esperançadors. Quan Garth Brooks va treure el 1992 el senzill We shall be free, que contenia el vers “quan siguem lliures per estimar a qui elegim”,hi va haver emissores que no la van programar. Brooks, acostumat a col.locar els senzills a les llistes dels 10 més venuts del country, només va arribar aquella vegada al lloc 12 a la llista.


Noticia publicada a la pàgina 73 de l’edició de 17/2/2006 de El Periódico – edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l’arxiu en format PDF