EL CINE DE NUESTRAS VIDAS

(El cinema de les nostres vides)

“La chaqueta metálica” de Stanley Kubrick/”La jaqueta metàl.lica” de Stanley Kubrick

La penúltima película de Stanley Kubrick, espaciando en el tiempo cada vez más sus proyectos, fue una película de guerra, esta vez en el Vietnam. Pero el gran cineasta ya estaba en decadencia, y su obsesión por el perfeccionismo resultaba cada vez más contraproducente, aparte su habitual mal genio en los rodajes y sus también habituales malos tratos psicológicos a los actores. Además, teniendo en cuenta que los hizo entrenar militarmente como si estuvieran en un Ejército de verdad antes de empezar el rodaje, pues la cosa fue a mayores. Presentada por la publicidad como “La mejor película de guerra jamás filmada”, quiere ser una crítica directa a la sinrazón de la guerra, pero otros cineastas consiguieron mostrar eso mejor que lo que aquí nos muestra Kubrick. Empieza con una academia militar, regida por un sargento déspota, cruel y malhablado hasta el límite de lo soportable, Hartman (Lee Ermey), que humilla a sus soldados de manera repugnante hasta que uno de ellos (Vincent d’Onofrio, el Orson Welles de “Ed Wood”) se cansa de sus humillaciones y lo mata. Luego pasamos a la misma guerra, en Vietnam, y ya entramos en su crudeza. Pero como digo, la cosa resulta demasiado fría y distante como para entrar de lleno en ella, y como sabemos que Kubrick tenía por costumbre repetir cada toma cientos de veces, pues sólo me quedaba pensar que si esta o aquella toma, la que vemos en el montaje final, quedó así, pues cómo serían las primeras… El reparto incluye a algunos actores famosos actualmente, como Mattew Modine (“La isla de las cabezas cortadas”). Kubrick, que desde “2001, una odisea del espacio” (1968), sólo había rodado tres películas antes de “La chaqueta metálica”, combinándolas con cientos de proyectos finalmente descartados (como “Inteligencia artificial”, que Steven Spielberg retomaría por él años después, o un filme sobre Napoleón Bonaparte), tardaría doce años en estrenar película nueva, la última y casualmente póstuma, “Eyes wide shut”, igualmente fallida en parte, pese a que trataba en cierta manera de ser rupturista.

 

LA CHAQUETA METÁLICA: * *

 

“LA JAQUETA METÀL.LICA” de Stanley Kubrick

La penúltima pel.lícula de Stanley Kubrick, espaiant en el temps cada cop més els seus projectes, va ser una pel.lícula de guerra, aquesta vegada al Vietnam. Però el gran cineasta ja estava en decadència, i la seva obsessió pel perfeccionisme resultava cada cop més contraproduent, a part el seu habitual mal caràcter als rodatges, i els seus també habituals maltractaments psicològics als actors. A més, tenint en compte que els va fer entrenar militarment com si estiguessin a un Exèrcit de debò abans de començar el rodatge, la cosa va anar a més. Presentada per la publicitat com “La millor pel.lícula de guerra mai filmada”, vol ser una crítica directa a la desraó de la guerra, però d’altres cineastes van aconseguir mostrar això millor que el que aquí ens hi ensenya en Kubrick. Tot comença amb una acadèmia militar, regida per un sergent dèspota, cruel i malparlat fins al límit del suportable, en Hartman (Lee Ermey), que humilia els seus soldats de manera repugnant, fins que un d’ells (Vincent d’Onofrio, l’Orson Welles d’”Ed Wood ”) es cansa de les seves humiliacions i el mata. Després, passem a la mateixa guerra, al Vietnam, i ja hi som a la seva cruesa. Però com dic, la cosa resulta massa freda i distant com per entrar de ple en ella, i com sabem que en Kubrick tenia per costum repetir cada presa centenars de vegades, només em restava pensar que si aquesta o aquella presa, la que hi veiem al muntatge final, va quedar així, doncs com serien les primeres… El repartiment inclou a alguns actors famosos actualment, com en Mattew Modine (“L’illa dels caps tallats”). En Kubrick, que des de “2001, una odissea de l’espai” (1968), només hi havia fet tres pel.lícules abans de “La jaqueta metàl.lica”, tot combinant-les amb centenars de projectes finalment descartats (com a “Intel.ligència artificial”, que Steven Spielberg reprendria per ell anys després, o un film sobre en Napoleó Bonaparte), trigaria dotze anys a estrenar pel.lícula nova, l’última i casualment pòstuma, “Eyes wide shut”, igualment fallida en part, tot i que tractava en una certa manera de ser rupturista.

LA JAQUETA METÀL.LICA: * *

 

http://www.imdb.com/title/tt0093058/

 

http://www.youtube.com/watch?v=7115nOKRFD8

 

http://www.youtube.com/watch?v=ZUZO7lBl848

 

http://www.youtube.com/watch?v=2m_1hglRkPk

 

http://www.youtube.com/watch?v=RtZqn5GLEsI