John Le Carré es el novelista especialista en historias de espionaje más conocido y el más leído, quizás por que él mismo fue espía y conoce el mundillo como nadie. Una de sus mejores novelas, “Calderero, sastre, soldado, espía”, tuvo una excelente adaptación televisiva hace tres décadas, encabezada por un magistral Alec Guinness como George Smiley. Aquí retoma el personaje Gary Oldman, con la misma caracterización, las mismas gafas de pasta y la misma expresión impasible y contemplativa del personaje. El cineasta sueco Tomas Alfredson, famoso por una película de vampiros diferente a las habituales titulada “Déjame entrar”, filma esta lograda adaptación de la novela de Le Carré. Pese a que parece en algunos momentos que quiere abarcar toda la novela saltando de una escena a otra con velocidad de vértigo, da perfectamente el ambiente del libro, totalmente alejado de los tópicos de las películas de James Bond, que algunos tienen como ejemplo de película de espionaje, cuando no es más que una adulteración de lo que es de verdad la vida de un espía: burocrática, aburrida, gris, simple… Todo empieza cuando el Jefe de los Servicios Secretos británicos en 1973, Control (John Hurt), encarga a Jim Prideaux (Mark Strong) una peligrosa misión en Hungría. Cae en una emboscada y muere, y desde aquí empieza una complicada trama en la que hay que estar siempre atento para no perder ninguna pieza que encajar en el puzzle. Gran ambientación de la época, desde el vestuario hasta los coches, con lugares tan diferentes como Londres, Budapest o Estambul. Y todo llevado con ritmo frío, totalmente alejado del estilo Hollywood tipo “Misión imposible”. Gary Oldman está magnífico como George Smiley y más contenido de lo habitual, casi borrando a los demás actores, pese a que ellos también lo bordan: Toby Jones, John Hurt, Colin Firth… El título de la novela original (y el título original de esta película) se refiere a los nombres en clave de algunos implicados en esta trama. Y aparte, mencionar la excelente banda sonora del español Alberto Iglesias, que igual que con Almodóvar, sobresale en sus trabajos musicales.
EL TOPO: * * * *
“EL TALP” de Tomas Alfredson
En John Le Carré és el novel.lista especialista en històries d’espionatge més conegut i el més llegit, potser perquè ell mateix va ser espia i coneix el món aquest com ningú. Una de les seves millors novel.les, “Calderer, sastre, soldat, espia”, va tenir una excel.lent adaptació televisiva fa tres dècades, encapçalada per un magistral Alec Guinness com en George Smiley. Aquí reprèn el personatge en Gary Oldman, amb la mateixa caracterització, les mateixes ulleres de pasta i la mateixa expressió impassible i contemplativa del personatge. El cineasta suec Tomas Alfredson, famós per una pel.lícula de vampirs diferent a les habituals, titulada “Deixa’m entrar”, filma aquesta aconseguida adaptació de la novel.la d’en Le Carré. Tot i que sembla en alguns moments que vol abastar tota la novel.la fent tombs d’una escena a una altra amb velocitat de vertigen, agafa perfectament l’ambient del llibre, totalment allunyat dels tòpics de les pel.lícules de James Bond, que alguns tenen com a exemple de pel.lícula d’espionatge, quan no és res més que una adulteració d’allò que és de debò la vida d’un espia: burocràtica, avorrida, gris, simple… Tot comença quan el cap dels Serveis Secrets britànics el 1973, en Control (John Hurt), encarrega al Jim Prideaux (Mark Strong) una perillosa missió a Hongria. Cau en una emboscada i mor, i des d’aquí comença una complicada trama en la qual cal estar sempre atent per no perdre’n cap peça d’encaixar al trencaclosques. Gran ambientació de l’època, des del vestuari fins als cotxes, amb indrets tan diferents com a Londres, Budapest o Istanbul. I tot portat amb ritme fred, totalment allunyat de l’estil Hollywood tipus “Missió impossible”. En Gary Oldman està magnífic com en George Smiley i més contingut del que és habitual, gairebé esborrant als altres actors, tot i que ells també s’ho treballen de valent: Toby Jones, John Hurt, Colin Firth… El títol de la novel.la original (i el títol original d’aquesta pel.lícula) es refereix als noms en clau d’alguns implicats en aquesta trama. I apart, esmentar l’excel.lent banda sonora de l’espanyol Alberto Iglesias, que igualment que amb Almodóvar, se’n sobresurt amb els seus treballs musicals.
EL TALP: * * * *
http://www.imdb.com/title/tt1340800/
http://www.youtube.com/watch?v=kV1PMirxAlo
http://www.youtube.com/watch?v=dj51jaoMZWQ
http://www.youtube.com/watch?v=Aco15ScXCwA
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=GGMZu90vgKE







