El maestro del suspense hizo una de sus últimas obras maestras llevando ese mismo suspense al terror, pero sin truculencias e incluso sin banda sonora, ya que una de las características esenciales de esta película, los terribles chillidos de los pájaros, no quería Hitchcock que la música los tapara. Como era costumbre en el maestro, basa el argumento de la película en una novela de Daphne Du Marier, autora a la que Hitchcock adaptó en otra obra maestra suya, “Rebeca”. En una localidad californiana, todo va tranquilo. Pero un día una manada de pájaros empiezan a atacar a la gente. Enmedio, una historia familiar. Hitchcock muestra todo esto con aparente frialdad, que hace que los pájaros no aparezcan hasta bien entrada la película, pero que cuando aparecen ya llega a atarnos a la butaca. La protagonista era la hasta entonces poco conocida Tippi Hedren, que haría con Hitchcock su siguiente película, “Marnie la ladrona”. Es más conocida por ser la madre de la también actríz Melanie Griffith, actual esposa de Antonio Banderas. Y por ser el último amor platónico del maestro, conocido por acosar a las actrices de sus películas. En el reparto, también están Rod Taylor (“El tiempo en sus manos”) y Jessica Tandy, años después ganadora del Óscar por “Paseando a Miss Daisy” y que viviría unos buenos años como actríz en los últimos años de su vida y su carrera. Impresionantes las escenas del ataque de los pájaros a los humanos, las que ellos atacan a la protagonista y en especial la escena final (que no comentaré), en donde se concentra mucho suspense en la línea habitual del maestro. Como curiosidad, al no haber música en esta película, Hitchcock contrató a su habitual compositor, Bernard Herrmann, como supervisor de sonido, ya que quería que los gritos de los pájaros se trataran como una de sus partituras. Sería la penúltima colaboración entre ambos, ya que después de “Marnie…”, se pelearon y Hitchcock le despidió.
LOS PÁJAROS: * * * * *
“ELS OCELLS” d’Alfred Hitchcock
El mestre del suspens va fer una de les seves darreres obres mestres duent aquest mateix suspens cap al terror, però sense truculències i fins i tot sense banda sonora, ja que una de les característiques essencials d’aquesta pel·lícula, els terribles xiscles dels ocells, no volia pas en Hitchcock que la música els amagués. Com era costum en el mestre, basa l’argument de la pel·lícula en una novel·la de la Daphne Du Marier, autora a la qual en Hitchcock va adaptar en una altra obra mestra seva, “Rebeca”. A una localitat californiana, tot va tranquil. Però un dia una colla d’ocells comencen a atacar a la gent. Enmig, una història familiar. En Hitchcock mostra tot això amb una aparent fredor, que fa que els ocells no apareguin fins a bé entrada la pel·lícula, però que quan hi apareixen, ja arriba a lligar-nos a la butaca. La protagonista era la fins llavors poc coneguda Tippi Hedren, que faria amb en Hitchcock la seva següent pel·lícula, “Marnie”. És més coneguda per ser la mare de la també actriu Melanie Griffith, actual muller d’Antonio Banderes. I per ser l’últim amor platònic del mestre, conegut per assetjar a les actrius de les seves pel·lícules. Al repartiment, també hi son en Rod Taylor (“El temps en les seves mans”) i la Jessica Tandy, anys després guanyadora de l’Óscar per “Passejant a Miss Daisy?” i que viuria uns bons anys com actriu als darrers anys de la seva vida i la seva carrera. Impressionants les escenes de l’atac dels ocells als humans, les que ells ataquen a la protagonista i especialment l’escena final (que no comentaré), on es concentra molt suspens en la línia habitual del mestre. Com a curiositat, en no haver cap música en aquesta pel·lícula, en Hitchcock va contractar al seu habitual compositor, en Bernard Herrmann, com a supervisor de so, ja que volia que els xiscles dels ocells es tractessin com una de les seves partitures. Seria la penúltima col·laboració entre tots dos, ja que després de “Marnie”, es van barallar i en Hitchcock li va acomiadar.
ELS OCELLS: * * * * *
http://www.imdb.com/title/tt0056869/
