"Partir" de Catherine Corsini

Otra de esas películas que debería haber tenido más consideración por parte del público de aquí, al menos el del cine madrileño al que fui, que sólo estaba yo en la sala, un Miércoles por la noche. ¿Por qué sería la causa de que no fuera nadie? ¿Por que es la enésima historia de adulterio, justificado además, que parece la “especialidad” del cine francés? ¿Por que sale Sergi López, y por ser catalán –y su personaje también— no vale la pena verla? ¿Por que el personaje del marido aparece como antipático? Esperemos que no. Vale que el argumento no es nada original, pero el cine americano, por ejemplo, nos ha vendido millones de veces el argumento de “chico encuentra chica-chico pierde chica-chico recupera chica” y a la gente le sigue gustando. En un pueblo del sur de Francia, Samuel (Yvan Attal, “Mi mujer es una actriz”) encarga las reformas de un cobertizo a un amigo, pero al tener que pagar poco por que su esposa Suzanne (Kristin Scott Thomas, “El paciente inglés”, “El juego de los idiotas”) quiere fundar una sala de fisioterapia, contratan a un obrero catalán, Ivan (Sergi López), que tiene que hacer él solo todo. Por un accidente de coche de él, Suzanne se siente culpable y le acompaña a Girona, a ver a su hija (es separado). Pero como ocurre en este tipo de películas, se enamoran apasionadamente y ella, una burguesa acomodada, pero aburrida, decide separarse de su marido y sus dos hijos adolescentes. Samuel encaja fatal la infidelidad y el abandono de su esposa y decide hacerle la vida imposible, aprovechando sus contactos con el alcalde y demás gente local. Lo importante de esta película no es el argumento, sino las sensaciones que te deja, como las miradas de Kristin Scott Thomas. Yvan Attal encarna un marido que a medida que avanza la película se va volviendo más antipático y odioso, lo que justifica del todo el adulterio, como es casi norma no escrita en una película francesa. Ah, la escena del principio, que no comentaré aquí, juega al equívoco y al suspense; esperen hasta el final. Sergi López se desmarca hablando de vez en cuando en catalán, incluso cantando “El setè cel”. Algunas escenas se rodaron cerca de Girona, y hay unos preciosos paisajes de la zona. La banda sonora son fragmentos de otras bandas sonoras, de Georges Delerue y Antoine Duhamel.

PARTIR: * * *

“PARTIR” de Catherine Corsini

Una altra d'aquestes pel·lícules que hauria d'haver tingut més consideració per part del públic d'aquí, almenys el del cinema madrileny al qual vaig ser, que només hi era jo a la sala, un Dimecres a la nit. Perquè seria la causa de que no fos ningú? Perquè és l'enèsima història d'adulteri, justificat a més, que sembla l'“especialitat” del cinema francès? Perquè surt en Sergi López, i per ser català –i el seu personatge també— no val la pena veure-la? Perquè el personatge del marit apareix com a antipàtic? Esperem que no. D’acord amb que l'argument no és res d’original, però el cinema americà, per exemple, ens ha venut milions de cops l'argument de “noi troba noia-noi perd noia-noi recupera noia”, i a la gent això el segueix agradant. A un poble del sud de França, en Samuel (Yvan Attal, “La meva dona és una actriu”) encarrega les reformes d'un cobert a un amic, però en haver de pagar poc perquè la seva dona Suzanne (Kristin Scott Thomas, “El pacient anglès”, “El joc dels idiotes”) vol fundar una sala de fisioteràpia, contracten a un obrer català, l’Ivan (Sergi López), que ha de fer-ho ell tot sol. Per un accident de cotxe d'ell, la Suzanne se sent culpable i li acompanya cap a Girona, a veure la seva filla (és separat). Però com passa en aquest tipus de pel·lícules, s'enamoren apassionadament i ella, una burgesa acomodada, però avorrida, decideix separar-se del seu marit i els seus dos fills adolescents. En Samuel encaixa fatal la infidelitat i l'abandonament de la seva dona i decideix fer-li la vida impossible, aprofitant els seus contactes amb l'alcalde i d’altres gents locals. El més important d'aquesta pel·lícula no és pas l'argument, sinó les sensacions que et deixa, com les mirades de la Kristin Scott Thomas. Yvan Attal encarna un marit que a mesura que avança la pel·lícula se'n va tornant més antipàtic i odiós, cosa que justifica del tot l'adulteri, com és gairebé norma no escrita en una pel·lícula francesa. Ah, l'escena del començament, que no comentaré aquí, juga a l'equívoc i al suspens; espereu fins al final. En Sergi López es desmarca parlant de tant en tant en català, fins i tot cantant “El setè cel”. Algunes escenes es van rodar a prop de Girona, i hi ha uns preciosos paisatges de la zona. La banda sonora son fragments d’altres bandes sonores, de Georges Delerue i Antoine Duhamel.

PARTIR: * * *

http://www.imdb.com/title/tt1315962/

http://www.youtube.com/watch?v=I_vJcoqnQYI&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=KQpZmmuHaVY&feature=player_embedded