“CELEBRITY” de Woody Allen
Es de las primeras películas de Woody Allen en las que él había decidido, dada su avanzada edad, dejar de salir en sus películas y darle su personaje a actores más jóvenes y más atractivos. Según él, se había dado cuenta de que su personaje de tímido intelectual, seductor pese a todo, ya resultaba poco creíble, aunque yo pensé que en realidad le habían aconsejado cambiar de registro por que ya resultaba ridículo verle ligando como si tuviera veinte años. Claro que Woody no es Arturo Fernández, que tiene varios años más que él y que aun sigue de seductor en sus obras teatrales, rodeándose de chicas jóvenes que podrían ser sus nietas. Pues bien, Woody decidió confiar en el actor británico Kenneth Branagh (“Mucho ruido y pocas nueces”) para el papel de Lee Simon, escritor frustrado que arrastra las mismas neurosis del maestro neoyorkino. Lo hace bien, aunque en muchos momentos Branagh cae en la sobreactuación y en no estar a gusto intentando imitar los tics de Allen. La película es en blanco y negro, con las habituales vistas de Nueva York y sus calles. El reparto es amplio: Leonardo Di Caprio, Charlize Theron, Winona Ryder, Melanie Griffith… Incluso sale Donald Trump haciendo de sí mismo. El personaje que retoma Branagh es un escritor de poca monta que quiere publicar algo grande. No se entiende bien con su esposa, ni en la cama ni en lo demás, así que se separan y cada uno va por su lado. Lee Simon entra en contacto con celebridades del cine, cuyas costumbres “privadas” son más bien amorales, pero se adentra en ellas. Conocerá a una atractiva editora, que se ofrece a publicarle su novela, pero se lía con otra y… Mientras, la ex de Lee conoce a un maduro locutor de televisión, Tony Gardella (Joe Mantegna), y empieza una relación mejor que con su ex marido. Allen es implacable con su “otro yo”, y le hace pasar en la última media hora de película un calvario por sus calaveradas, que lleva a un desolador final, y recordará a su época más moralista.
CELEBRITY: * * *
“CELEBRITY” de Woody Allen
És de les primeres pel·lícules de Woody Allen en les quals ell havia decidit, donada la seva avançada edat, deixar de sortir en les seves pel·lícules i donar-li el seu personatge a actors més joves i més atractius. Segons ell, s’havia adonat que el seu personatge de tímid intel·lectual, seductor malgrat tot, ja resultava poc creïble, encara que jo vaig pensar que en realitat li havien aconsellat canviar de registre per que ja resultava ridícul veure-li lligant com si tingués vint anys. Clar que Woody no és Arturo Fernández, que té diversos anys més que ell i que àdhuc segueix de seductor en les seves obres teatrals, envoltant-se de noies joves que podrien ser les seves nétes. Doncs bé, Woody va decidir confiar en l’actor britànic Kenneth Branagh (“Molt soroll i poques nous”) per al paper de Llig Simon, escriptor frustrat que arrossega les mateixes neurosis del mestre neoyorkino. Ho fa bé, encara que en molts moments Branagh cau en la sobreactuación i en no estar a gust intentant imitar els tics de Allen. La pel·lícula és en blanc i negre, amb les habituals vistes de Nova York i els seus carrers. El repartiment és ampli: Leonardo Digues Caprio, Charlize Theron, Winona Ryder, Melanie Griffith… Fins i tot surt Donald Trump fent de si mateix. El personatge que reprèn Branagh és un escriptor d’estar per casa que vol publicar una mica gran. No s’entén bé amb la seva esposa, ni en el llit ni en la resta, així que se separen i cadascun va pel seu costat. Llig Simon entra en contacte amb celebritats del cinema, els costums privats “del qual” són més aviat amorales, però s’endinsa en elles. Coneixerà a una atractiva editora, que s’oferix a publicar-li la seva novel·la, però s’embulla amb una altra i… Mentre, la ex de Llegix coneix a un madur locutor de televisió, Tony Gardella (Joe Mantegna), i comença una relació millor que amb la seva ex marit. Allen és implacable amb el seu “altre jo”, i li fa passar en l’última mitja hora de pel·lícula un calvari pels seus calaveradas, que duu a un desolador final, i recordarà a la seva època més moralista.
CELEBRITY: * * *
http://www.imdb.com/title/tt0120533/
http://es.youtube.com/watch?v=ihak5xrIQdo
