

“EL HOMBRE QUE SABÍA DEMASIADO (1935 y 1956)” de Alfred Hitchcock
El gran maestro del cine de suspense, el británico Alfred Hitchcock, ha tenido después de muerto varios “remakes” de sus grandes películas, aunque él mismo acabó haciendo uno de su propia obra. En 1935 el argumento era que un matrimonio inglés, Lawrence y Jill (Leslie Banks y Edna Best), con una hija, iba a Suiza, en donde coincidían con varios personajes, entre ellos el francés Louis Bernard (Pierre Fresnay), que morirá asesinado de un balazo mientras bailaba en el hotel con Jill. En medio estaba un misterioso personaje, Abbott (Peter Lorre, “M, el vampiro de Dusseldorf”, “Casablanca”), que desencadena todo lo posterior, empezando por el secuestro de la hija de los protagonistas. En Londres empezarán su particular investigación al margen de la Policía (bien conocida es la antipatía cerval del maestro británico hacía los policías desde que su padre le hizo detener por ellos de niño por una travesura, aunque luego sólo fuera una broma), y desencadenará todo en una batalla campal entre los policías y los secuestradores a tiro limpio. Peter Lorre se lleva la película, con su expresividad y su peculiar físico, poco antes de emigrar definitivamente a Hollywood trabajando en películas como “Casablanca” –pequeño pero importante papel el suyo–, en un “malo” antológico. En la nueva versión de 1956, Hitchcock acababa de hacerse ciudadano estadounidense, después de quince años en Estados Unidos, y acometía su “remake” con James Stewart y Doris Day como el matrimonio, esta vez con un hijo, de viaje por Marruecos. Se encuentran con Louis Bernard (Daniel Gélin), que antes de morir les dice que alguien será asesinado en Londres. En las dos versiones, la escena culminante es la del concierto en el Albert Hall londinense, en la segunda versión dirigido por el habitual autor de bandas sonoras para Hitchcock de aquellos años, el gran Bernard Herrmann. En la segunda versión ya no había el tiroteo, pero Hitchcock alternaba muy bien lo cotidiano con el suspense, que siempre había bordado. Eso sí, a Hitchcock nunca le gustó que la productora le impusiera a Doris Day, que encontraba nada misteriosa, al contrario que otras actrices que trabajaron con él. Eso es verdad, aunque ella da bien en el personaje de ama de casa, y se marca una canción muy recordada, “Que será será”, con esa única frase en español.
EL HOMBRE QUE SABÍA DEMASIADO (1935-1956): * * * *
L’HOME QUE SABIA MASSA (1935-1956) d’Alfred Hitchcock
El gran mestre del cinema de suspens, el britànic Alfred Hitchcock, ha tingut després de mort diversos “remakes” de les seves grans pel·lícules, encara que ell mateix va acabar fent un de la seva pròpia obra. El 1935, l‘argument era que un matrimoni anglès, en Lawrence i la Jill (Leslie Banks i Edna Best), amb una filla, anava cap a Suïssa, on coincidien amb diversos personatges, entre ells el francès Louis Bernard (Pierre Fresnay), que morirà assassinat d’un tret mentre hi ballava a l’hotel amb la Jill. Al bell mig hi era un misteriòs personatge, l’Abbott (Peter Lorre, “M, el vampir de Düsseldorf”, “Casablanca”), que abocarà tot allò posterior, començant pel segrest de la filla dels protagonistes. A Londres començaran la seva particular investigació al marge de la Policia (bé coneguda és l’antipatia cerval del mestre britànic cap els policies des que el seu pare li va fer detenir per ells de nen per una gamberrada, encara que després només fóra una broma), i abocarà tot en una batalla campal entre els policies i els segrestadors a trets. En Peter Lorre es duu la pel·lícula, amb la seva expressivitat i el seu peculiar físic, poc abans d’emigrar definitivament cap a Hollywood treballant en pel·lícules com a “Casablanca” –amb un petit però important paper, el seu–, en un “dolent” antològic. A la nova versió del 1956, en Hitchcock acabava de fer-se ciutadà nord-americà, després de quinze anys als Estats Units, i escometia el seu “remake” amb James Stewart i Doris Day com el matrimoni, aquesta vegada amb un fill, de viatge pel Marroc. S’hi troben amb en Louis Bernard (Daniel Gélin), que abans de morir els diu que algú serà assassinat a Londres. En totes dues versions, l’escena culminant és la del concert a l’Albert Hall londinenc, a la segona versió dirigit per l’habitual autor de bandes sonores per en Hitchcock d’aquells anys, el gran Bernard Herrmann. A la segona versió ja no hi havia el tiroteig, però en Hitchcock alternava molt bé el quotidià amb el suspens, que sempre havia brodat. Això sí, al Hitchcock mai li va agradar que la productora li imposés a la Doris Day, que no trobava gens misteriosa, al contrari que d’altres actrius que van treballar amb ell. Això és cert, encara que ella fa bé en el personatge de la mestressa de casa, i es fa una cançó molt recordada, “Que será será”, amb aquesta única frase en espanyol.
L’HOME QUE SABIA MASSA (1935-1956): * * * *
http://www.imdb.com/title/tt0025452/
http://es.youtube.com/watch?v=t6Ac-UiX07o
http://es.youtube.com/watch?v=NTyXLwqG3HQ
http://www.imdb.com/title/tt0049470/
http://es.youtube.com/watch?v=qhN7_sU8qdc
http://es.youtube.com/watch?v=yVuEC3r7a-o&feature=related