EL CINE DE NUESTRAS VIDAS

Después de su excelente debut con “Los cuatrocientos golpes”, François Truffaut, como buen cinéfilo que antes de ser director había visto miles de películas que le fascinaron, le quiso hacer un homenaje a las del “cine negro” americano, aunque intentando trasladar la acción a Francia. Como en casi toda su carrera, adaptó material ajeno, en este caso una novela negra americana. La protagoniza el cantante y actor Charles Aznavour, excelente artista que ahora, a sus 86 años y aun con gran vitalidad, hace una gira para retirarse. De las películas en las que Aznavour intervino, destaco la alemana “El tambor de hojalata”, que ganó un Óscar. En “Tirad…”, Aznavour es un pianista famoso venido a menos, que finalmente tiene que sobrevivir tocando el piano en un bar de mala muerte. Pero no dejará de meterse en asuntos turbios… Truffaut cambia de registro y pasa del cine social al policiaco a la francesa, sin perder su toque personal y sus habituales alusiones y citas eruditas que coloca en boca de sus personajes, pero a mi entender aun estaba lejos de la maestría que demostró años después en otras incursiones en este tipo de cine, como “La novia vestida de negro”, aunque con toques de costumbrismo galo para justificar el cambio de nacionalidad de los personajes. La fotografía en blanco y negro, el ambiente claustrofóbico y el pesimismo latente le dan buen ambiente e interés, aparte la interpretación acertada de Charles Aznavour, pero se queda todo a medio camino. Destacar una divertida escena de un camarero cantando en el bar, que hace Boby Lapointe. El resto del reparto lo forman Marie Dubois, secundaria en la siguiente película de Truffaut (y obra maestra), “Jules y Jim” como la más conocida.

TIRAD SOBRE EL PIANISTA: * * *

“DISPAREU SOBRE EL PIANISTA” de François Truffaut

Després del seu excel·lent debut amb “Els quatre-cents cops”, en François Truffaut, com bon cinèfil que abans de ser director havia vist milers de pel·lícules que li van fascinar, li va voler fer un homenatge a les del “cinema negre” americà, encara que intentant traslladar l’acció a França. Com en gairebé tota la seva carrera, va adaptar material aliè, en aquest cas una novel·la negra americana. La protagonitza el cantant i actor Charles Aznavour, excel·lent artista que ara, als seus 86 anys i àdhuc amb una gran vitalitat, fa una gira per retirar-se’n. De les pel·lícules en les quals l’Aznavour va intervenir, destaco l’alemanya “El timbal de llauna”, que va guanyar un Óscar. En “Dispareu…”, l’Aznavour és un pianista famós vingut a menys, que finalment ha de sobreviure tocant el piano en un bar mediocre. Però no deixarà de ficar-se en afers tèrbols… En Truffaut canvia de registre i passa del cinema social al policíac a la francesa, sense perdre el seu toc personal i les seves habituals al·lusions i cites erudites que col·loca en boca dels seus personatges, però al meu entendre encara era lluny de la mestria que va demostrar anys després en d’altres incursions en aquesta mena de cinema, com “La núvia vestida de negre”, encara que amb tocs de costumisme gal per a justificar el canvi de nacionalitat dels personatges. La fotografia en blanc i negre, l’ambient claustrofòbic i el pessimisme latent li fan bon ambient i interès, a part la interpretació encertada d’en Charles Aznavour, però es queda tot a mig camí. Destacar una divertida escena d’un cambrer cantant al bar, que fa en Boby Lapointe. La resta del repartiment ho formen la Marie Dubois, secundària en la següent pel·lícula de Truffaut (i obra mestra), “Jules i Jim” com la més coneguda.

DISPAREU SOBRE EL PIANISTA: * * *

TRÀILERS: