EL CINE DE NUESTRAS VIDAS

“EL VICARIO DE OLOT”, curiosa comedia religiosa sin prejuicios

Cuando empezaba el excelente cineasta catalán Ventura Pons,hizo de todo, desde el documental “Ocaña, retrato impenitente”a cine “noir”a la catalana, “La rubia del bar”.Luego ya se decantaría más por sus versiones de novelas y obras teatrales sobre las contradicciones de la vida cotidiana (“El porqué de las cosas”, “Caricias”, “Animales heridos”,etc.). Al principio hizo una curiosa comedia de ambiente religioso muy popular en su momento en Catalunya(en el resto de Españasu éxito fue algo menor), pero que vista hoy en día, si la ves sin prejuicios, como Ponsve todo lo que saca en sus películas, te resulta simpática y entrañable. Su humor es muy catalán, muy de la época (año 1980), muy de la Transición,con una saludable muestra de las costumbres catalanas de un típico pueblo de la Catalunyaprofunda, en contradicción con los nuevos tiempos y los vicios franquistas que aun perduraban allá, aunque en Catalunyalos franquistas iban desapareciendo a velocidad de vértigo, convirtiéndose en las curiosidades arqueológicas que son hoy en día. Con un estilo medio esperpéntico y medio atrevido, nos cuenta aquí la historia de un sacerdote (Enric Majó),que recibe la visita de un obispo (Joan Monleón),que quiere organizar un Congreso sobre la Moral.Elpueblo entero se mete en éste berenjenal, empezando por las chicas del burdel local y acabando por las autoridades municipales. No deja títere con cabeza, aunque el estilo de la película parezca muy ingenuo, lo que le da un toque más humano. En el reparto destacan Rosa Mª Sardà, Fernando Guillény en papeles secundarios estaban la escritora Mª Aurèlia Campmany y las cantantes Núria Feliúy Marina Rosell.

EL VICARIO DE OLOT: * * *

Quan començava l’excel·lent cineasta català Ventura Pons, va fer de tot, des del documental “Ocaña, retrat impenitent”a cinema “noir“a la catalana, “La rossa del bar”.Després ja es decantaria més per les seves versions de novel·les i obres teatrals sobre les contradiccions de la vida quotidiana (“El perquè de tot plegat”, “Carícies”, “Animals ferits”,etc.).
Al principi va fer una curiosa comèdia d’ambient religiós molt popular en el seu moment a Catalunya(en la resta de l’Estat el seu èxit va ser una mica menor), però que vista avui en dia, si la veus sense prejudicis, com Ponsveu tot el que treu a les seves pel·lícules, et resulta simpàtica i entranyable.
El seu humor és molt català, molt de l’època (any 1980), molt de la Transició, amb una saludable mostra dels costums catalans d’un típic poble de la Catalunyapregona, en contradicció amb els nous temps i els vicis franquistes que fins i tot perduraven allà, encara que a Catalunyaels franquistes anaven desapareixent a velocitat de vertigen, convertint-se en les curiositats arqueològiques que són avui en dia.
Amb un estil mig de sainet i mig atrevit, ens explica aquí la història d’un sacerdot (Enric Majó), que rep la visita d’un bisbe (Joan Monleón), que vol organitzar un Congrés sobre la Moral. Elpoble sencer es posa en aquest berenjenal, començant per les noies del bordell local i acabant per les autoritats municipals.
 No deixa titella amb cap, encara que l’estil de la pel·lícula sembli molt ingenu, la qual cosa li dóna un toc més humà.
En el repartiment destaquen Rosa Mª Sardà, Fernando Guilléni en papers secundaris hi havia l’eora Mª Aurèlia Campmanyi les cantants Núria Feliúi Marina Rosell.

EL VICARI D’OLOT: * * *

Un video amb en Ventura Pons:

http://es.youtube.com/watch?v=Btsaj3Uxiv4