"LA NOVIA VESTIDA DE NEGRO/LA NÚVIA VESTIDA DE NEGRE" de François Truffaut

Quienes acusan a Woody Allen de haber traicionado su estilo en la reciente "El sueño de Cassandra", habría que recordarles que maestros del cine como uno de los admirados precisamente por Allen, y del cual ha tomado mucho de su estilo narrativo, como el francés François Truffaut (1932-84), muchas de sus películas ya comentadas en este blog, además de sus obras maestras sobre el amor, la pareja y la literatura, sabía hacer cine policiaco y de suspense, inspirándose en las películas americanas de "serie B" que le fascinaban de joven y en su admirado Alfred Hitchcock, del cual desmenuzó y analizó una a una sus técnicas narrativas en un memorable libro de entrevistas. Y entonces, en un género aparentemente alejado del suyo, Truffaut hizo de todo, películas excelentes y otras no tanto, pero sin salirse nunca de su estilo inconfundible, como "Tirad sobre el pianista" o "Vivamente el Domingo". Incluso en la fábula futurista "Fahrenheit 451", cuando parecía que sólo sabía trabajar bien en Francia, en francés, con actores franceses y hablando de cosas muy francesas. Una de esas películas suyas atípicas fue "La novia vestida de negro", basada muy libremente en una novela de William Irish, al que también adaptó en "La sirena del Mississippi", que adapta a la idiosincrasia francesa. Trata de una desequilibrada mental, Julie Kohler (gran Jeanne Moreau), que está así por que el día de su boda su novio murió asesinado por un disparo. Después de salir del sanatorio en donde fue internada por depresión, jura vengar a su novio y matar uno a uno a los culpables. El argumento puede recordar a la extravagante película "Kill Bill" de Quentin Tarantino, aunque el estilo del maestro parisino es opuesto al del americano, claro. Truffaut mezcla sabiamente la intriga con toques humorístico-costumbristas cotidianos muy franceses. Además de la Moreau, están Michael Londsdale ("Besos robados", "El nombre de la rosa", "Nelly y el señor Arnaud", "Munich"...), Charles Denner (habitual en el cine de Truffaut, como su obra maestra "El amante del amor") o Claude Rich ("La bûche, cena de Navidad", "La hija de D'Artagnan"...). Todo tiene además un estilo de humor negro muy estimulante, seguramente tomado del maestro Hitchcock, como en "¿Pero quién mató a Harry?".

LA NOVIA VESTIDA DE NEGRO: * * * *

Qui acusen al Woody Allend'haver traït el seu estil en la recent "El son de Cassandra", caldria recordar-los que mestres del cinema com un dels admirats precisament per l'Allen, i del qual ha pres molt del seu estil narratiu, com el francès François Truffaut(1932-84), moltes de les seves pel·lícules ja comentades en aquest bloc, a més de les seves obres mestres sobre l'amor, la parella i la literatura, sabia fer cinema policíaci de suspens, inspirant-se a les pel·lícules americanes de "sèrie B" que li fascinaven de jove i en el seu admirat Alfred Hitchcock, del qual va esmicolar i va analitzar una a una les seves tècniques narratives en un memorable llibre d'entrevistes. I llavors, en un gènere aparentment allunyat del seu, en Truffautva fer de tot, pel·lícules excel·lents i d'altres no tant, però sense sortir-se mai del seu estil inconfusible, com "Dispareu sobre el pianista" o "Vivament Diumenge". Fins i tot a la fàbula futurista "Fahrenheit 451", quan semblava que només sabia treballar bé a França, en francès, amb actors francesos i parlant de coses ben franceses. Una d'aquestes pel·lícules seves atípiques va ser "La núvia vestida de negre", basada molt lliurement en una novel·la d'en William Irish, que també va adaptar a "La sirena del Mississippi", que adapta a la idiosincràsia francesa. Tracta d'una desequilibrada mental, la Julie Kohler(gran Jeanne Moreau), que està així perquè el dia del seu casament el seu nuvi va morir assassinat per un tret. Després de sortir del sanatori on va ser internada per depressió, jura venjar el seu nuvi i que mati un a un els culpables. L'argument pot recordar a l'extravagant pel·lícula "Kill Bill" d'en Quentin Tarantino, encara que l'estil del mestre parisenc és oposat al de l'americà, és clar. En Truffautbarreja sàviament la intriga amb tocs humorístic-costumistesquotidians molt francesos. A més de la Moreau, son en Michael Londsdale("Petons robats", "El nom de la rosa", "La Nellyi el senyor Arnaud", "Munich"...), en Charles Denner(habitual al cinema d'en Truffaut, com la seva obra mestra "L'amant de l'amor") o en Claude Rich("La bûche, sopar de Nadal," "La filla de D'Artagnan"...). Tot té a més un estil d'humor negre molt estimulant, segurament pres del mestre Hitchcock, com en "Però qui va matar al Harry? ".

LA NÚVIA VESTIDA DE NEGRE: * * * *

Tráilers:

http://es.youtube.com/watch?v=xbb7LBLJvoc 

Escribe tu comentario


Si prefieres firmar con tu avatar, haz login

Sobre este blog

HE VENIDO AQUÍ A HABLAR DE MI CINE

Críticas de cine/Crítiques de cinema.
Mis páginas web/Les meves pàgines web:: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6322
También colaboro en/També tinc una col.laboració a: http://www.disemdi.com .

ver otros blogs »

Suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):