Tengo que hablar aquí de la película del año 2007 en España, de la que ha salvado ella sola la pésima recaudación de la temporada, y cuando escribo esto lleva recaudados más de 20 millones de euros. Una película que, después de vista, me deja perplejo de cómo pueden los espectadores estar equivocados o tener gustos extraños. Después de haber visto las memorables películas de suspense de Alejandro Amenábar “Tesis”, “Los otros” y la también estimable “Abre los ojos” (“Mar adentro” es un melodrama, pero es otra obra maestra de Amenábar), pienso y pienso que él habría sabido darle a esta historia vista mil veces de pasado en un internado de novela de Dickens, niños desaparecidos y trozos pegados con pegamento Imedio (o Superglue) de toda clase de películas un tono mucho más inquietante, pues a mi me aburrió bastante, salvo momentos sueltos. Se le agradece al novel Juan Antonio Bayona su falta de pretensiones y haber sido totalmente honesto, sin caer en lo típico del género de terror, desde la “sangre e higadillos” (“sang i fetge”, como decimos en mi tierra) a los sustos por que sí. Va todo esto de una mujer, casada y con un hijo, que compra un antiguo internado, ahora abandonado, para reabrirlo para niños deficientes. Su hijo desaparece misteriosamente… Argumento visto mil veces para intentar reivindicar a la televisiva Belén Rueda como una actríz capaz de llevar ella sola una película. Error grave, pues ella rinde mucho mejor como secundaria, algo que demostró Amenábar en “Mar adentro”, dándole un grandísimo papel, pero repartido sabiamente. La Rueda no está aun para estar todo el rato sola en pantalla. Me quedo más con secundarios como Montserrat Carulla (madre de Vicky Peña, suegra de Mario Gas y viuda del gran actor de doblaje Felipe Peña) como una inquietante ex maestra del internado y con Geraldine Chaplin, hija del gran Charlot, como una médium. Son lo mejor, ya que está todo tan centrado en la Rueda que los demás actores prácticamente no están más que de floreros. Recomendable para quienes les guste el terror, psicológico, claro. Eso sí, mejor que las ridículas ensaladas de sustos y sangre tipo “Pesadilla en Elm Street”.
EL ORFANATO: * *
He de parlar aquí de la pel·lícula de l’any 2007 a Espanya, la qual ha salvat ella tota sola la pèssima recaptació de la temporada, i quan escric això porta recaptats més de 20 milions d’euros. Una pel·lícula que, després de vista, em deixa perplex de com poden estar els espectadors equivocats o tenir gusts estranys. Després d’haver vist les memorables pel·lícules de suspens d’Alejandro Amenábar“Tesis”, “Els altres” i la també estimable “Abre los ojos” (“Mar adentro” és un melodrama, però és una altra obra mestra d’Amenábar), penso i penso que ell hauria sabut donar-li a aquesta història vista mil vegades de passat en un internat de novel·la d’en Dickens, nens desapareguts i trossos pegats amb goma d’enganxar Imedio(o Superglue) de tota classe de pel·lícules un to molt més inquietant, ja que a mi em va avorrir bastant, llevat de moments solts. Se li agraeix al novell Juan Antonio Bayonala seva falta de pretensions i haver estat totalment honest, sense caure en el típic del gènere de terror, des de la “sangifetge” als ensurts per que sí. Va tot això d’una dona, casada i amb un fill, que compra un antic internat, ara abandonat, per reobrir-lo per a nens deficients. El seu fill desapareix misteriosament… Argument vist mil vegades per intentar reivindicar a la televisiva Belén Rueda com una actriucapaç que porti ella sola una pel·lícula. Error greu, ja que ella ret molt millor com a secundària, una cosa que va demostrar l’Amenábaren “Mar adentro”, donant-li un grandíssim paper, però repartida sàviament. La Rueda no és fins i tot per estar tota l’estona sola en pantalla. Em quedo més amb secundaris com la Montserrat Carulla(mare de la Vicky Peña, sogra d’en Mario Gasi vídua del gran actor de doblatge Felipe Peña) com una inquietant exmestra de l’internat, i amb la Geraldine Chaplin, filla del gran Charlot, com una mèdium. Són el millor, ja que està tot tan centrat a la Rueda que els altres actors pràcticament no estan més que de gerros. Recomanable per a qui els agradi el terror, psicològic, clar. Això sí, millor que les ridícules amanides d’ensurts i sang tipus “Malson a Elm Street“.
EL ORFANATO: * *
Tráilers:
http://es.youtube.com/watch?v=hSeCWzvXSyY
http://es.youtube.com/results?search_query=El+orfanato&search=Buscar

